La verola del mico es va identificar per primera vegada el 1958, quan es van produir dos brots d’una malaltia similar a la verola en colònies de micos. El primer cas humà de la verola del mico va ser registrat el 1970 a la República Democràtica del Congo i des de llavors, han aparegut casos en humans a altres països de l’Àfrica central i occidental i al països fora de l’Àfrica (EEUU, Israel, Regne Unit) vinculats a viatges internacionals o animals importats.

FAQS

La verola del mico és una zoonosi, causada per un virus de la família Poxviridae (mateixa família que el virus de la verola i el virus utilitzat per la vacuna de la verola). La infecció sol produir una malaltia auto limitada i la majoria de les persones es recuperen en vàries setmanes. Tot i això, en alguns casos es pot produir una malaltia greu. El reservori del virus és desconegut, però els rosegadors africans i els primats no humans poden albergar el virus i infectar persones.

En els éssers humans, els símptomes son similars a la verola, però més suaus i la única diferència és que el virus de la verola del mico causa inflamació dels ganglis limfàtics (limfadenopatia). La verola del mico sol començar amb febre, mal de cap, dolor muscular, calfreds i esgotament. Entre 1 i 3 dies després de l’aparició de la febre, apareix una erupció cutània, sovint començant a la cara i després es propaga a altres parts del cos. Les lesions progressen en les etapes següents: màcules, pàpules, vesícules, pústules i crosta. La malaltia sol durar de 2 a 4 setmanes. Es considera curada quan han desaparegut totes les crostes i s’ha regenerat la pell.

La infecció es produeix per contacte directe amb fluids corporals, les lesions de la pell o les mucoses d’animals o humans infectats o bé per contacte amb materials contaminats pel virus. La transmissió persona a persona també es pot produir per gotes respiratòries, generalment després de  contactes prolongats cara a cara amb la persona malalta. A més, s’ha descrit la transmissió per la preparació i ingesta de carn contaminada amb aquest virus.

La transmissió entre parelles sexuals, a causa del contacte íntim, ha estat la via de transmissió més freqüent en els casos detectats a Barcelona.

El risc de transmissió depèn de la naturalesa, intensitat i durada del contacte. Els convivents, les parelles sexuals, altres contactes estrets i aquells que atenen casos sospitosos, inclosos els treballadors sanitaris sense equip de protecció apropiat, tenen un risc més elevat d’infecció, encara que romangui baix en general.

La malaltia es pot transmetre des de l’inici dels símptomes fins a la desaparició completa de les lesions. La incubació, període que passa des del contacte amb el virus fins a l’aparició de símptomes, sol ser de 6 a 16 dies, tot i que pot variar entre 5 i 21 dies.

Qualsevol persona amb símptomes compatibles de la malaltia, que hagi estat en contacte amb una persona diagnosticada o que hagi tingut relacions sexuals en entorns de risc (saunes, festes, cruising, etc.) o hagi viatjat en els 21 dies anteriors a l’inici de símptomes a zones endèmiques (Àfrica central i occidental) ha de fer aïllament domiciliar immediat i contactar de forma urgent (preferiblement per telèfon per evitar desplaçaments) amb el seu metge o metgessa o els serveis d’urgència (061). El metge/essa diagnosticarà la malaltia i donarà les mesures preventives a seguir.

Les mesures terapèutiques són de suport i varien en funció dels símptomes.

El risc d’infecció per a la població en general es considera baix. Tot i això cal considerar les següents mesures de prevenció:

  • Evitar el contacte estret amb persones que presentin símptomes compatibles amb la infecció.
  • No tenir relacions sexuals amb persones que tinguin o puguin tenir la malaltia.
  • Evitar el contacte amb objectes, roba de llit o tovalloles que hagin estat en contacte amb una persona infectada.
  • Vacunar-se en cas de complir els criteris establerts i rebre la indicació per part dels serveis sanitaris.
  • Reduir el nombre de parelles sexuals.

Per reduir el risc de transmissió de persona a persona cal evitar el contacte físic estret amb les persones infectades pel virus de la verola del mico, i especialment amb lesions cutànies, mucoses, fluids corporals, fòmits i objectes.

Les persones malaltes hauran de mantenir-se aïllats al domicili i seguir les recomanacions següents fins a la desaparició de les lesions de la pell:

  • Instal·lar-se en una habitació individual, on que quedi sempre la porta tancada
  • L’habitació, preferiblement, ha de tenir ventilació directa a l’exterior i s’ha de ventilar un mínim de 10 minuts, 3 cops al dia
  • Evitar el contacte físic i les relacions sexuals amb altres persones
  • Rentar-se les mans sovint
  • Cal designar un lavabo per a ús exclusiu de la persona aïllada. Si no és possible, cal desinfectar-lo amb lleixiu domèstic després de cada ús
  • Extremar el distanciament amb persones convivents i utilitzar mascareta sempre que es surti de l’habitació i sobretot aquells que presentin símptomes respiratoris.
  • Limitar les visites que no siguin imprescindibles. Cal evitar el contacte proper amb persones immunocompromeses (persones amb VIH, diabetis, càncer, teràpia amb radiació, quimioteràpia, etc.) fins que no hi hagin marxat totes les crostes.
  • Evitar el contacte amb animals silvestres i domèstics.
  • La roba, roba de llit, tovalloles s’han de rentar a 60ºC.
  • No s’han de compartir utensilis de menjar i beure i s’han de rentar, preferiblement amb rentavaixelles a 60ºC.
  • Desinfectar les superfícies i objectes contaminats amb una solució de lleixiu. (dilució de 1:100 d’hipoclorit sòdic -lleixiu- d’ús domèstic. Aproximadament un tap de lleixiu per litre d’aigua).
  • Cal que informin els seus contactes estrets del seu diagnòstic, per tal que aquests facin un autocontrol dels símptomes i seguiment per part del seu metge o metgessa.

Informació important per a persones amb verola del mico i contactes estrets:

Publicacions

2022

Divulgatius

Verola del mico, preguntes i respostes

Veure
ASPB Ícono Seguretat Alimentària
Epidemiologia
Es pot contactar amb l’ASPB, trucant al telèfon 93 238 45 57 o enviant un correu electrònic a: mdo@aspb.cat

Compartir

Imprimir
ATENCIÓ
Informació important per a persones amb verola del mico i contactes estrets: