FAQS

Què és el mpox?

El mpox (verola del mico) és una zoonosi, causada per un virus de la família Poxviridae (mateixa família que el virus de la verola i el virus utilitzat per la vacuna de la verola). La infecció sol produir una malaltia auto limitada i la majoria de les persones es recuperen en vàries setmanes. Tot i això, en alguns casos es pot produir una malaltia greu. El reservori del virus és desconegut, però els rosegadors africans i els primats no humans poden albergar el virus i infectar persones.

En els éssers humans, els símptomes son similars a la verola, però més suaus i la única diferència és que el virus de la verola del mico causa inflamació dels ganglis limfàtics (limfadenopatia). El mpox sol començar amb febre, mal de cap, dolor muscular, calfreds i esgotament. Entre 1 i 3 dies després de l’aparició de la febre, apareix una erupció cutània, sovint començant a la cara i després es propaga a altres parts del cos. Les lesions progressen en les etapes següents: màcules, pàpules, vesícules, pústules i crosta. La malaltia sol durar de 2 a 4 setmanes. Es considera curada quan han desaparegut totes les crostes i s’ha regenerat la pell.

Com es transmet?

La infecció es produeix per contacte directe amb fluids corporals, les lesions de la pell o les mucoses d’animals o humans infectats o bé per contacte amb materials contaminats pel virus. La transmissió persona a persona també es pot produir per gotes respiratòries, generalment després de contactes prolongats cara a cara amb la persona malalta. A més, s’ha descrit la transmissió per la preparació i ingesta de carn contaminada amb aquest virus.

La transmissió entre parelles sexuals, a causa del contacte íntim, ha estat la via de transmissió més freqüent en els casos detectats a Barcelona.

El risc de transmissió depèn de la naturalesa, intensitat i durada del contacte. Els convivents, les parelles sexuals, altres contactes estrets i aquells que atenen casos sospitosos, inclosos els treballadors sanitaris sense equip de protecció apropiat, tenen un risc més elevat d’infecció, encara que romangui baix en general.

La malaltia es pot transmetre des de l’inici dels símptomes fins a la desaparició completa de les lesions. La incubació, període que passa des del contacte amb el virus fins a l’aparició de símptomes, sol ser de 6 a 16 dies, tot i que pot variar entre 5 i 21 dies.

Quan s’ha de consultar amb el metge/essa?

Qualsevol persona amb símptomes compatibles de la malaltia, que hagi estat en contacte amb una persona diagnosticada o que hagi tingut relacions sexuals en entorns de risc (saunes, festes, cruising, etc.) o hagi viatjat en els 21 dies anteriors a l’inici de símptomes a zones endèmiques (Àfrica central i occidental) ha de fer aïllament domiciliar immediat i contactar de forma urgent (preferiblement per telèfon per evitar desplaçaments) amb el seu metge o metgessa o els serveis d’urgència (112). El metge/essa diagnosticarà la malaltia i donarà les mesures preventives a seguir.

Les mesures terapèutiques són de suport i varien en funció dels símptomes.

Com es pot prevenir?

El risc d’infecció per a la població en general es considera baix. Tot i això cal considerar les següents mesures de prevenció:

Evitar el contacte estret amb persones que presentin símptomes compatibles amb la infecció.
No tenir relacions sexuals amb persones que tinguin o puguin tenir la malaltia.
Evitar el contacte amb objectes, roba de llit o tovalloles que hagin estat en contacte amb una persona infectada.
Vacunar-se en cas de complir els criteris establerts i rebre la indicació per part dels serveis sanitaris.
Reduir el nombre de parelles sexuals.

Que s'ha de fer si apareix un cas de mpox?

Per reduir el risc de transmissió de persona a persona cal evitar el contacte físic estret amb les persones infectades pel virus de la verola del mico, i especialment amb lesions cutànies, mucoses, fluids corporals, fòmits i objectes.

Les persones malaltes hauran de seguir les recomanacions següents:

No és necessari l’aïllament, però si s’hauràn de minimitzar les interaccions amb altres persones, especialment amb les persones immunodeprimides (persones amb VIH, diabetis, càncer, teràpia amb radiació, quimioteràpia, etc.), evitant el contacte físic i les relacions sexuals fins que les lesions hagin cicatritzat per complet, les crostes hagin caigut i s’hagi format una nova capa de pell.
Cobrir sempre les lesions fins que hagin cicatritzat per complet. En els casos que hi hagi un elevat nombre de lesions i no sigui possible cobrir-les del tot, s’aconsellarà l’aïllament al domicili.
Extremar el distanciament amb persones convivents i utilitzar mascareta sempre que es surti de l’habitació, sobretot si es presenten símptomes respiratoris.
Les persones que es trobin fora de la seva localitat de residència en el moment del diagnòstic poden tornar al seu lloc de residència. El desplaçament s’ha de fer mitjançant transport privat. En cas que això no sigui possible, es pot utilitzar un mitjà de transport públic adoptant les mesures de protecció necessàries (lesions cobertes i mascareta quirúrgica).
Utilitzar el preservatiu en les relacions sexuals durant les primeres dotze setmanes després de finalitzar l’aïllament.
Rentar-se les mans sovint.
Evitar el contacte amb animals silvestres i domèstics.
No compartir roba, roba de llit ni tovalloles i rentar-los preferiblement a a 60ºC.
No compartir utensilis de menjar i beure i rentar-los preferiblement amb rentavaixelles a 60ºC.
Informar als contactes estrets del diagnòstic, per tal que aquests facin un autocontrol dels símptomes i seguiment per part del seu metge o metgessa.

Informació important per a persones amb verola del mico i contactes estrets: