Les FHV són un conjunt de malalties causades per uns virus que pertanyen a les famílies següents:

• Filoviridae. És el virus de l’Ebola i Marburg.
• Arenaviridae. Es classifica en arenavirus del Vell Món (febre de Lassa, Lujo) i en arenavirus del Nou Món (febre hemorràgica d’Argentina, febre hemorràgica boliviana, febre hemorràgica de Brasil, febre hemorràgica veneçolana).
• Bunyaviridae. És el virus de la febre de la vall del Rift,
  la febre hemorràgica de Crimea-Congo i l’hantavirus.
• Flavivirus. És el virus de la febre del dengue, febre groga, febre hemorràgica d’Omsk, i la complexa febre del bosc de Kyanasur- febre hemorràgica d’Alkhurma.

Fa poc, s’han descrit altres virus que es transmeten entre persones i provoquen hemorràgies: el Rhabdovirus Bas-Congo a Àfrica i el Bunyavirus Huaiyangshan a la Xina.

Els símptomes de les FHV són:

• Febre alta.
• Afectació de diversos sistemes o òrgans.
• Augment de la permeabilitat vascular, és a dir, capacitat de les molècules per travessar els vasos sanguinis i arribar als teixits, amb hemorràgies.

La gravetat dels símptomes varia en funció del virus, i no tots provoquen malalties greus com la síndrome de febre hemorràgica.
Però, davant d’un cas, cal aplicar les mesures de prevenció i control de manera urgent perquè són transmissibles i poden provocar la mort.

La durada màxima de la malaltia acostuma a ser de 2 setmanes.

Es poden transmetre a través d’un animal portador (transmissió zoonòtica) o entre persones.

Transmissió zoonòtica. És habitual a les zones endèmiques.
Es dona a través de:

• La picada d’un animal portador.
• El contacte directe amb animals infectats o amb els seus fluids corporals, excrements o cadàvers contaminats.
• El consum d’aigua o aliments contaminats.
• La inhalació d’aerosols generats a partir d’orina o femta de rosegadors o altres animals infectats.

Transmissió entre persones. Els virus que més es transmeten així són els arenavirus, filovirus i els virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo (bunyavirus).
Es transmeten a través de:

• Contacte físic directe amb algun cas simptomàtic o mort.
• Contacte amb la seva sang, orina, femta, saliva, semen, exsudat genital, vòmits o suor.
• Contacte amb roba o objectes contaminats.

Si s’ha viatjat a una zona endèmica o s’ha estat en contacte amb una persona infectada i es tenen els símptomes descrits, cal consultar amb un professional mèdic especialitzat.

No existeix un tractament específic. Només hi ha la vacuna contra la febre groga i la febre hemorràgica d’Argentina.
Per això, la principal mesura de prevenció és evitar l’exposició en zones endèmiques i el contacte amb persones infectades i els seus fluids corporals.

Un cop diagnosticat, cal fer un seguiment dels contactes i de les cadenes de transmissió per establir les mesures de control.

Davant un cas de la malaltia, s’ha de comunicar a totes les persones i serveis sanitaris que estiguin en contacte amb el pacient i les seves mostres biològiques.

També s’han d’aplicar mesures per controlar la infecció, com ara aïllar el pacient i estudiar i protegir les persones que hi hagin estat en contacte.