La poliomielitis és una malaltia infecciosa aguda que afecta sobretot els infants de menys de 5 anys i pot arribar a provocar una paràlisi. Aquesta malaltia no té cura, però es pot prevenir amb una vacuna.
Segons l’Organització Mundial de la Salut, la poliomielitis s’ha reduït en un 99% arreu del món gràcies la Iniciativa Mundial per l’Erradicació de la Poliomielitis. Els únics països on persisteix són Afganistan, Nigèria i Pakistan. A Europa es considera erradicada des del 2002.

La nostra missió

  • Detectar i descartar de forma ràpida i amb criteris de qualitat la existència de casos importats de poliomielitis produïts per poliovirus salvatge, poliovirus derivats de la vacuna (VDPV) o poliovirus vacunals.

FAQS

És una malaltia infecciosa aguda causada per tres tipus de poliovirus.

Es manifesta de formes variades:

  • El 90% de les persones infectades no presenten símptomes.
  • Entre el 4 i el 8% de les persones infectades presenten símptomes lleus: febre, cansament, mal de cap, vòmits, rigidesa del coll, dolor a les extremitats.
  • L’1% de les persones infectades desenvolupa encefalitis.
  • 1 de cada 200 pacients desenvolupa una paràlisi residual.
  • Entre un 5 i un 10% dels casos de paràlisi moren a conseqüència de l’afectació dels músculs respiratoris.

La paràlisi provocada per la poliomielitis apareix acompanyada de febre i s’estén de forma ràpida. El grau màxim de paràlisi s’assoleix entre el primer i el quart dia després que apareguin els símptomes. Si la paràlisi persisteix més de 60 dies és probable que sigui permanent.

El risc de desenvolupar paràlisi després de la infecció augmenta amb l’edat i si la pacient és una dona embarassada. La poliomielitis durant la gestació comporta un risc elevat d’avortament, naixement prematur i mort del fetus.

La poliomielitis es transmet de persona a persona per contacte directe amb els mocs o les flegmes infectades del nas i la boca, i a través de les femtes contaminades. De vegades també es transmet a través d’aigua i aliments contaminats.

L’únic reservori conegut de la malaltia són les persones, en especial els infants.

El virus entra per la boca o el nas, es multiplica al tub digestiu, es dissemina pel cos a través de la sang, envaeix el sistema nerviós i ataca les cèl·lules nervioses motores, fet que produeix la paràlisi que caracteritza la malaltia.

El període d’incubació acostuma a ser de 7 a 14 dies després de la infecció. Els pacients són més contagiosos en els dies anteriors i posteriors a l’aparició dels símptomes:

  • En les secrecions faríngies, el virus s’excreta durant un període de 36 hores a 1 setmana després de la infecció.
  • En les femtes, el virus s’excreta durant un període de 3 a 6 setmanes després de la infecció i de manera crònica en persones amb un sistema immunològic dèbil.

Quan presenteu símptomes compatibles amb la malaltia: músculs laxos, tous i dèbils, i disminució de reflexos en un o més membres.

La poliomielitis no té cura. El tractament de la malaltia es basa en controlar els símptomes i varia en funció de la gravetat.

Inclou:

  • Analgèsics per reduir el mal de cap i el dolor muscular.
  • Escalfor per estimular els músculs i reduir el dolor.
  • Antiespasmòdics per relaxar els músculs.
  • Fisioteràpia, cirurgia ortopèdica o dispositius ortopèdics per ajudar a recuperar la força i les funcions musculars.
  • Antibiòtic per fer front a infeccions pulmonars i urinàries.

La poliomielitis es pot prevenir amb una pauta de vacunació que proporciona immunitat durant tota la vida.

Existeixen dos tipus de vacuna:

  • Vacuna antipoliomielítica oral (VPO), que s’administra als països on existeix la malaltia.
  • Vacuna antipoliomielítica inactiva (VPI), que s’administra als països on la malaltia s’ha erradicat.

El calendari de vacunacions de Catalunya preveu l’administració de 4 dosis de VPI: les tres primeres es posen als 2, 4 i 11 mesos d’edat, i la quarta, als 6 anys.

Dirigiu-vos a una unitat de malalties tropicals i salut internacional si presenteu símptomes compatibles amb la malaltia i heu estat en una zona endèmica (Pakistan, Afganistan o Nigèria) o en contacte amb una persona diagnosticada o recentment vacunada per via oral.

Enllaços d’interès