La leishmaniosi és una malaltia infecciosa endèmica a Espanya que es transmet per la picada del mosquit femella del gènere Phlebotomus.

La malaltia es presenta de tres formes:

• Leishmaniosi cutània: afecta la pell, sobretot cara, coll, braços i cames. Apareixen llagues al lloc de la picada. Normalment, les llagues no provoquen dolor i es curen de manera espontània deixant una cicatriu. És la infecció més comuna.
• Leishmaniosi mucocutània: si la infecció de la pell no es tracta, pot acabar afectant les mucoses i causar lesions mutilants en faringe i nas.
• Leishmaniosi visceral: és la forma més greu de la malaltia.
  Es caracteritza per:
  • Febre irregular durant molt temps
  • Hepatoesplenomegàlia (inflamació del fetge i la melsa)
  • Anèmia
  • Leucopènia (baixada de glòbuls blancs)
  • Aprimament sobtat
  • Baixada d’anticossos
  • Debilitat progressiva

Les galteres es poden transmetre per l’aire i a través de les secrecions nasals o faríngies de les persones infectades. És a dir, a través dels mocs, esternuts i tos.

El període de contagi pot començar 7 dies abans de la inflamació i acabar fins a 9 dies després.

El període d’incubació acostuma a durar entre 14 i 25 dies.

Si es té alguns dels símptomes descrits, cal consultar amb el metge o metgessa que en diagnosticarà la malaltia i en prescriurà el tractament.

La principal prevenció consisteix en la detecció precoç, el tractament dels casos identificats i el control dels reservoris, lloc on pot viure i reproduir-se l’agent causal d’una malaltia.

Si viatgem a països on aquesta malaltia és endèmica, cal utilitzar repel·lent de mosquits i portar roba que cobreixi tot el cos.

No hi ha una vacuna per a les persones. Només n’hi ha per a gossos, tot i que la seva eficàcia és controvertida.

Davant un cas de leishmaniosi, s’ha de contactar amb els professionals sanitaris del centre de salut primària perquè estudiïn la malaltia i en diagnostiquin el tractament.