La ràbia és una malaltia vírica. El virus de la ràbia infecta animals domèstics i salvatges, i aquests el transmeten a les persones a través d’una mossegada o esgarrapada profunda. Aquesta malaltia no té cura i provoca la mort.
S’estima que la ràbia causa cada any 59.000 morts arreu del món, sobretot a Àfrica i Àsia. A Espanya no se n’han enregistrat casos des del 1978. Només hi ha constància de casos de gossos infectats a Ceuta i Melilla.
La nostra missió
- Detectar els casos en persones i, de forma precoç, el risc de transmissió per mossegades d’animals infectats.
FAQS
És una zoonosi, una malaltia que transmeten els animals als humans. La causa un virus de la família Rhabdoviridae, gènere Lyssavirus.
El virus es propaga pel sistema nerviós humà i produeix una inflamació progressiva del cervell i la medul·la espinal.
Els símptomes en les persones varien en funció de l’evolució de la malaltia:
- Al començament es manifesta amb sensació d’angoixa, mal de cap, febre, malestar general i alteracions sensorials indefinides, que sovint guarden relació amb la lesió provocada per l’animal. Altres símptomes son excitabilitat i aerofòbia.
- Més endavant es produeix parèsia (absència parcial de moviments musculars voluntaris) o paràlisi (pèrdua total de les funcions musculars), acompanyada d’hidrofòbia (por a l’aigua, en aquest cas a causa dels espasmes dels músculs de la deglució).
- Per últim, el pacient pateix deliri i convulsions.
Sense intervenció mèdica, la malaltia té una duració de 2 a 6 setmanes. La mort del malalt acostuma a produir-se com a conseqüència d’una paràlisi respiratòria.
Els gossos són els principals hostes i transmissors de la ràbia, tot i que també ho són altres animals salvatges com les guineus, els ratpenats, les fures i els felins.
El virus penetra en el cos humà a través d’una ferida o laceració produïda per la mossegada o esgarrapada profunda d’un animal infectat. La saliva de l’animal rabiós n’és el vehicle d’infecció. És poc comú que el virus hi penetri a través de la pell intacta.
Només es coneix la transmissió de persona a persona en casos de transplantament d’òrgans.
El període d’incubació de la ràbia acostuma a ser de 3 a 8 setmanes, tot i que varia en funció de la localització de la ferida, la quantitat de roba que protegia la pell i la tipologia del virus.
Els gats i els gossos poden transmetre el virus des de 2 setmanes abans que apareguin els símptomes fins a 6 dies després, que és quan solen morir.
A Catalunya, si patiu una agressió per part de gossos, gats, fures o ratpenats, heu de:
- Netejar-vos la ferida de seguida sota un raig d’aigua fort durant 15 minuts. Feu servir sabó i desinfectant.
- Dirigiu-vos a un Centre d’Atenció Primària, una Unitat d’Atenció Continuada o als serveis d’urgències perquè valorin el risc d’infecció de la ferida i determinin el tractament necessari.
Si patiu una agressió per part d’un animal en un país on la ràbia és endèmica:
- Dirigiu-vos el més aviat possible a un centre sanitari.
- Si no heu completat el tractament d’immunoprofilaxi quan torneu del viatge, contacteu amb una Unitat de Vigilància Epidemiològica o al Centre d’Atenció al Viatger de Catalunya.
A les zones on la ràbia és endèmica, la vacunació dels animals és el mitjà més eficaç per prevenir la malaltia en les persones.
A Catalunya, es recomana que:
- Eviteu el contacte amb animals desconeguts, en especial amb la saliva i les mucoses. Si es produeix algun tipus de contacte, renteu-vos després.
- Eviteu tot contacte amb ratpenats, sobretot amb aquells que es trobin al terra o fora del seu refugi habitual.
- Seguiu les normes de quarantena establertes per importar gossos i altres mamífers cap a països lliures d’aquesta malaltia.
Quan viatgeu amb animals domèstics:
- Si heu de viatjar amb la vostra mascota (gos, gat o fura) dins de la Unió Europea, cal que compliu amb els requisits sanitaris que s’apliquen en tots els estats membres.
- Si heu de viatjar amb la vostra mascota fora de la Unió Europea, cal que compliu amb els requisits que demani el país de destí i, quan torneu, amb les normes de la Unió Europea.
Pel que fa a la vacunació:
- La profilaxi pre-exposició només està indicada per a persones amb alt risc de contacte amb el virus per raons professionals (personal de laboratori, persones que manipulen ratpenats) o per haver de viatjar a zones endèmiques.
- La profilaxi post-exposició es planteja quan una persona pateix una agressió d’un animal infectat. S’ha d’iniciar el més aviat possible i consisteix en la vacunació i tractament de la ferida.
Un cop apareixen els símptomes de la malaltia, no hi ha cap tractament que garanteixi la supervivència del pacient.
Si heu tingut contacte amb un animal infectat, cal que contacteu amb una unitat de malalties tropicals i salut internacional. Els professionals de la salut són els encarregats de valorar el cas i determinar si és necessària la profilaxi post-exposició.