El carboncle o àntrax és una malaltia infecciosa greu, poc comuna, causada per les espores del bacteri Bacillus anthracis.

La nostra missió

  • Investigació dels contactes i de la font d’infecció.
  • Segons l’origen de la infecció, el Servei d’Epidemiologia (SEPID) ha d’actuar de manera coordinada amb els tècnics del Servei de Qualitat i Intervenció Ambiental (SEQUIA) i/o Control Alimentari i Intervencions (SECAI).

FAQS

El carboncle o àntrax és una malaltia infecciosa greu causada pel bacteri Bacillus anthracis. Aquest bacteri pot multiplicar-se i escampar-se per tot el cos, produir substàncies verinoses i causar una malaltia greu.

Se sol trobar en la terra i afecta sobretot animals herbívors, de granja i salvatges.
Les persones poden contraure l’àntrax si estan en contacte amb animals infectats o amb productes d’origen animal contaminats.

Per això, les persones amb més risc de patir la infecció són veterinaris, treballadors de laboratoris, de granja o d’escorxadors, entre d’altres.

Hi ha 4 tipus d’àntrax, segons la via de transmissió:

  1. Àntrax cutani
    Quan les espores del bacteri entren a la pell, a través d’una ferida o rascada. És la forma més comuna i també la més lleu.
    Primer apareix una lesió que recorda la picada d’un insecte, en un o dos dies es transforma en butllofa i, finalment, apareix una úlcera amb una taca negra al centre que no fa mal.
  2. Àntrax pulmonar
    Les espores del bacteri s’inhalen pel nas. És el tipus més letal.
    Els primers símptomes són semblants als d’una infecció de nas, gola, faringe i laringe.
    Al cap d’uns dies afecta greument els pulmons i la persona té dificultats per respirar.
    Pot acabar causant la mort.
  3. Àntrax intestinal
    Les espores del bacteri entren al cos en menjar carn poc cuinada d’animals infectats. És la forma menys comuna.
    Els símptomes són dolor d’abdomen, vòmits amb sang i diarrees abundants. Pot acabar causant la mort.
  4. Àntrax per injecció
    Fa poc s’ha identificat aquest tipus d’àntrax en persones consumidores d’heroïna en el nord d’Europa.
    Els símptomes són molt semblants als de l’àntrax cutani, però aquest s’escampa pel cos més ràpidament i és més difícil de diagnosticar i tractar.

Els 4 tipus d’àntrax poden escampar-se pel cos i causar malaltia greu i, fins i tot, la mort, si no es tracten.

La malaltia es pot transmetre per quatre vies diferents:

  • Per la pell:quan la persona toca teixits d’animal infectats o productes contaminats amb espores.
    La infecció es desenvolupa entre 1 i 7 dies després del contacte.
  • Pel nas:després d’inhalar espores del bacteri.
    La infecció es desenvolupa en un període llarg: des dels 2 dies després de l’exposició fins a les 6 setmanes.
  • Pels intestins:quan la persona menjacarn poc cuinada d’animal infectat.
    La infecció es desenvolupa durant la primera setmana després de menjar la carn infectada.
  • Per les venes:quan la persona s’injecta drogues.

La malaltia no es transmet de persona a persona, excepte en el cas que afecti la pell i hi hagi secrecions infeccioses.

Les espores d’àntrax s’utilitzen com a arma biològica, enviant-les en sobres per correu postal. Les espores són molt resistents: poden mantenir la seva letalitat durant temps, i així infectar animals o cultius i establir nous focus de malaltia.

Davant algun dels símptomes descrits o sospitad’estar en contacte amb àntrax, cal consultar amb el metge o metgessa. El professional de la salut en diagnosticarà la malaltiai en prescriurà el tractament amb antibiòtics com penicil·lina, ciprofloxacina o doxiclina.

Les principals mesures de prevenció són:

  • Fer controls veterinaris dels animals.
  • Mantenir les instal·lacions ventilades, netes i desinfectades.
  • Fer servir equips de protecció individual adequats (guants, mascaretes, pantalles facials…).
  • Rentar-se sovint les mans i tapar les ferides a la pell amb benes i gases, per prevenir l’àntrax cutani.

La vacuna contra la malaltia només està disponible als EUAper al personal militar i grups de risc,com ara: veterinaris, treballadors de laboratori, de granja, d’escorxadors…No està disponible per a la població en general, ja que es tracta d’una malaltia poc comuna.

En cas de malaltia, cal avisar els serveis de salut pública corresponents.

La persona malaltano s’ha d’aïllar perquè no contagia. Però cal protegir la ferida i procurar que ningú la toqui sense les mesures de protecció adequades.

ASPB Ícono Seguretat Alimentària
Epidemiologia
Es pot contactar amb l’ASPB, trucant al telèfon 93 238 45 57 o enviant un correu electrònic a: mdo@aspb.cat

Compartir

Imprimir

Carboncle

Barcelona · 2016

0 Casos

2016

Informe

Descarregar

Morbiditat per malalties de declaració obligatòria a la ciutat de Barcelona