La malària és una malaltia infecciosa provocada per paràsits del gènere Plasmodium. Es transmet als humans per la picada de mosquits del gènere Anopheles.
Si la malaltia no es tracta amb rapidesa, pot esdevenir greu.
La nostra missió
- Controlar l’evolució epidemiològica de la malària.
- Controlar i fer seguiment dels casos de malària.
- Promoure les mesures de prevenció de la malària quan es viatja a zones endèmiques.
FAQS
És una malaltia infecciosa provocada per 4 espècies de paràsits:
- Plasmodium falciparum: és el paràsit responsable de les formes més greus, i fins i tot mortals, de la malaltia.
- Plasmodium vivax, Plasmodium ovale i Plasmodium malariae: aquests paràsits provoquen formes recurrents de la malaltia. Les recaigudes poden tenir lloc fins a 20 anys després de la primera infecció, sobretot en el cas dels paràsits de l’espècie malariae.
Els símptomes generals de la malària són:
- Febre alta
- Calfreds i suors
- Mal de cap
- Dolor muscular i articular
- Poden aparèixer diarrea i vòmits
Hi ha persones que presenten els símptomes de forma intermitent (cada 2 o 3 dies). D’altres pateixen febre persistent.
Si la malaltia no es diagnostica i es tracta, pot evolucionar de forma ràpida i greu.
Els símptomes que es consideren perillosos i necessiten atenció mèdica urgent són:
- Alteració de la consciència
- Convulsions
- Estat de coma
- Dificultat per respirar
- Hemorràgies
La transmissió de la malària es produeix a:
- Grans àrees d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia (sud, sud-est i Orient Mitjà)
- Zones del Carib
- Zones del Pacífic Sud
- Zones d’Europa de l’Est
El temps d’incubació s’estén entre una setmana i un mes. Per aquest motiu, els símptomes poden aparèixer al cap de poc d’arribar a una zona endèmica o mesos després d’haver-ne marxat.
Els mosquits femella del gènere Anopheles són transmissors de la malària. Quan aquests mosquits piquen persones amb la malaltia, n’ingereixen la sang infectada. Més endavant, quan piquen altres persones, els poden transmetre el paràsit infecciós.
La malària es pot transmetre de la mare al fetus.
També es pot contraure a través de transfusions o trasplantaments amb sang infectada, o si es fan servir xeringues amb restes de sang infectada.
- Consulteu un servei d’atenció al viatger abans de viatjar a una zona on la malària sigui endèmica. Els professionals us indicaran les mesures preventives que cal prendre per minimitzar el risc de contagi (segons el cas, medicació abans, durant i després del viatge).
- Consulteu un servei de medicina tropical i salut internacional si torneu d’una zona on la malària és endèmica i teniu símptomes de la malaltia durant els 3 mesos següents. Heu d’anar-hi com més aviat millor.
- Aneu a l’hospital d’urgències o truqueu al 112 si presenteu símptomes greus (alteració de la consciència o convulsions).
No hi ha cap mesura de prevenció que doni protecció absoluta contra la malària. Per això, abans de viatjar a una zona on la malaltia és endèmica, cal consultar un servei d’atenció al viatger.
Les mesures preventives més importants són:
- Evitar al màxim les picades de mosquit, durant la sortida i la posta del sol.
- Dormir sota una mosquitera impregnada de repel·lent.
- Fer servir repel·lent a les zones descobertes del cos.
- Fer servir aire condicionat quan sigui possible.
- Portar màniga llarga i pantalons llargs.
- Fer servir roba de colors clars.
Si ens hem d’exposar a la malària, un metge ens pot receptar un fàrmac antipalúdic. Aquest fàrmac s’ha d’adaptar a les característiques del viatger i del país que ha de visitar.
No existeix cap vacuna contra la malària, tot i que hi ha diversos assajos en curs.
La malària és una malaltia de declaració obligatòria. Això vol dir que el personal sanitari ha de notificar el cas a Salut Pública.
Les persones infectades de malària no suposen cap risc per a la resta. Per tant, els seus contactes no han de prendre cap mesura.