El xarampió és una malaltia vírica aguda. Es caracteritza per una erupció vermellosa a la pell, que pot cobrir tot el cos i és molt contagiosa.
La malaltia s’agreuja en infants molt petits i en adults, i pot arribar a produir otitis, pneumònia i encefalitis.

La nostra missió

Controlar l’evolució epidemiològica del xarampió.
Controlar i seguir els brots de xarampió que es produeixen a la comunitat.

FAQS

Què és el xarampió?

És una malaltia causada per un virus del gènere Morbillivirus, de la família Paramyxoviridae.

Els símptomes depenen de l’evolució de la malaltia:

Al començament sembla un refredat: ulls vermells, secreció del nas, tos, malestar general. Pot aparèixer febre superior als 38º i taques de Koplik a la mucosa bucal: petites taques amb el centre blanc i l’arèola rosada.
Uns tres dies més tard apareix l’erupció vermellosa característica de la malaltia. Aquesta erupció és poc prominent i envellutada al tacte. Acostuma a iniciar-se darrere de les orelles i la cara, i s’estén a la resta del cos. No afecta els palmells de les mans ni la planta dels peus,i sol durar entre 4 i 7 dies.

Les complicacions més comunes inclouen:

Diarrea (8% dels casos)
Otitis (7-9% dels casos)
Pneumònia (1-6% dels casos)

El risc de complicacions greus i mort és més alt entre els infants de fins a 5 anys, els adults a partir de 20 anys i en poblacions amb problemes de nutrició.

L’encefalitis, que pot causar dany cerebral permanent, es desenvolupa en 1 de cada 1.000-2.000 casos de xarampió.

La malaltia sol tenir una durada de 7 a 10 dies.

Com es transmet?

El xarampió és una de les malalties víriques més contagioses.

La malaltia es transmet per contacte directe amb les secrecions nasals i de gola de les persones infectades i, en menor mesura, per contacte amb objectes contaminats amb aquestes secrecions. També es pot transmetre per les partícules suspeses a l’aire, fet que explica que hi hagi molts contagis per via aèria.

Les persones infectades acostumen a ser contagioses des de 4 dies abans fins a 4 dies després de l’aparició de l’erupció cutània.

Quan s’ha de consultar amb el metge/essa?

Quan sospiteu de la malaltia. El metge/essa és l’encarregat de fer el diagnòstic, determinar-ne el tractament i informar del cas als serveis de salut pública.

Com es pot prevenir?

La millor manera de prevenir la malaltia és vacunar-se. La vacuna contra el xarampió s’administra com a part del Programa de vacunacions sistemàtiques a Catalunya. El calendari de vacunacions preveu 2 dosis: als 12 mesos i als 3 anys.

Per evitar brots, la vacuna contra el xarampió també es recomana als adults i contactes estrets nascuts després del 1966 que no hagin estat vacunats ni tinguin constància d’haver patit la malaltia. D’aquest grup en queden excloses les dones embarassades, les persones amb un sistema immunològic dèbil i altres adults per qui la vacuna del xarampió està contraindicada. En cas de contacte amb un malalt de xarampió, se’ls administrarà un altre tractament.

Pel que fa als adults nascuts abans del 1966, es considera que van passar la malaltia durant la infància o adolescència i que són immunes a la malaltia.

Què s’ha de fer si apareix un cas de xarampió?

El pacient de xarampió ha de quedar-se a casa i aplicar mesures d’aïllament respiratori.

Això vol dir que ha de fer servir mascareta, tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús quan tossi o esternudi, i rentar-se les mans sovint.

També és important:

Ventilar els espais.
Rentar bé les superfícies.
No compartir objectes que puguin haver-se contaminat.

Els pacients de xarampió no poden anar a l’escola o a treballar fins 4 dies després de l’inici de l’erupció cutània.

Els contactes estrets que no puguin o vulguin vacunar-se s’han d’aïllar a casa durant 21 dies a partir de l’últim contacte amb la persona infectada.

Cal informar dels casos de xarampió als serveis de salut pública. Les Unitats de Vigilància Epidemiològica dels Serveis Territorials de Salut de Catalunya i el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Públicade Barcelona s’encarregaran de portar a termeles actuacions de prevenció necessàries.