El limfogranuloma veneri (LGV) és una infecció de transmissió sexual. Tot i que a vegades no té símptomes, acostuma a inflamar els ganglis limfàtics de l’engonal.
La nostra missió
- Conèixer la tendència del LGV a la ciutat de Barcelona.
- Conèixer i descriure la manera com es presenta el LGV en la població.
- Fer un diagnòstic i tractament precoç per controlar la transmissió de la infecció.
FAQS
És una infecció de transmissió sexual provocada pel bacteri Chlamydia trachomatis.
Quan el bacteri infecta les mucoses genitals o anals, s’estén fins als ganglis i els danya. Això diferencia el limfogranuloma de la infecció per clamídia.
Els símptomes de la malaltia varien en funció de l’evolució:
- Entre 3 dies i un mes després de la infecció sol aparèixer una llaga al punt de contacte (penis, vagina, recte). La llaga no fa mal i desapareix sense deixar cicatriu al cap de pocs dies. Per això, sol passar desapercebuda.
- Al cap d’una o més setmanes, la infecció s’estén pels ganglis limfàtics i els teixits propers al punt de contacte.
Els ganglis s’inflamen i causen febre, dolor als músculs i a les articulacions i malestar general.
Si la infecció és per l’anus, provoca dolor al recte i al ventre, i secreció anal amb moc i sang.
Si la infecció no es tracta, els ganglis infectats poden obrir fístules, i supurar un pus espès o danyar els òrgans genitals.
La malaltia té major incidència en països tropicals i subtropicals.
Els casos de Catalunya són sobretot en homes que tenen sexe amb homes.
El limfogranuloma es transmet durant les relacions sexuals vaginals o anals, quan una mucosa infectada entra en contacte amb una altra. També es pot transmetre a través de les secrecions de lesions obertes. No se sol transmetre per la boca.
Encara que la persona infectada no tingui símptomes, pot infectar altres persones.
Quan es tenen els símptomes propis de la malaltia o s’han mantingut relacions sexuals sense protecció amb persones infectades.
No hi ha cap vacuna contra el LGV i haver passat la malaltia no protegeix contra futures infeccions.
La millor manera de prevenir-la és reduir-ne el risc de transmissió. És aconsellable:
- Fer servir preservatius o barreres bucals durant les relacions sexuals. Cal canviar el preservatiu per a cada orifici i persona.
- Netejar bé les joguines sexuals abans de compartir-les i utilitzar-les amb preservatiu.
- Evitar relacions sexuals amb persones que presentin símptomes com els indicats més amunt.
Davant de la sospita de LGV, s’ha de consultar amb el professional de la salut, que s’encarregarà de diagnosticar la malaltia i prescriure un tractament amb antibiòtic.
Les persones infectades han d’informar les persones amb qui hagin mantingut relacions sexuals els últims tres mesos abans del diagnòstic perquè consultin un professional de la salut.
Per frenar la transmissió de la infecció, cal evitar les relacions sexuals fins a completar el tractament i no tenir símptomes.
A Barcelona, el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública s’encarrega de les accions de prevenció.
Enllaços d’interès
A continuació trobareu documents del Departament de Salut:
- Protocol per a l’estudi de contactes sexuals de ITS (2019)
- Guia de pràctica clínica sobre infeccions de transmissió sexual (2009)
- Model integral d’atenció sanitària a les ITS a Catalunya (2025)
- Parlem-ne no et tallis és un programa per a escoles de prevenció de les relacions sexuals no protegides, prevenció de l’embaràs adolescent i de les ITS Agència de Salut Pública de Barcelona
- Recursos pedagògics per a l’educació sexual amb adolescents Consorsi Sanitari, Agència de salut pública de Barcelona, SidaStudi
- Informe de Salut i Drets Sexuals i Reproductius a Barcelona (2024) Agència de Salut Pública de Barcelona
- Infografia de Salut i Drets Sexuals i Reproductius a Barcelona (2024) Agència de Salut Pública de Barcelona
- Informe de Vigilància epidemiològica de les ITS a Catalunya (2024) Departament de salut