La rubèola és una malaltia infecciosa que acostuma a ser lleu, però que pot arribar a ser molt perillosa per al fetus si la contrau una dona embarassada. En aquest cas es quan parlem de rubèola congènita.
La rubèola congènita pot afectar tots els òrgans del fetus i, en alguns casos, és causa de part prematur i mort fetal.

La nostra missió

  • Controlar l’evolució epidemiològica de la síndrome de la rubèola congènita.
  • Controlar i fer seguiment dels casos de síndrome de la rubèola congènita que es produeixen a la comunitat.
  • Descriure els casos de rubèola congènita a la població.

FAQS

És una malaltia infecciosa que poden contraure els fetus de les mares infectades de rubèola.

El risc i gravetat de la rubèola congènita depèn del moment en què s’infecti la gestant:

  • Si la mare s’infecta en el primer trimestre de la gestació, és molt probable que el fetus contragui rubèola congènita i pateixi algun defecte quan neixi.
  • Si la mare s’infecta entre les setmanes 13 i 16 de gestació, el risc de contraure rubèola congènita disminueix fins al 10-20% dels casos.
  • Si la mare s’infecta a partir de la setmana 20 de gestació, és poc probable que el fetus desenvolupi la malaltia.

Les malformacions més habituals associades a la rubèola congènita són defectes oftàlmics, cardíacs, auditius i neurològics.

Els fetus infectats acostumen a pesar poc en relació amb la seva edat gestacional. En néixer, el defecte més freqüent en els nadons amb rubèola congènita és la sordesa definitiva i de caràcter sensorial (lleu o greu, unilateral o bilateral). I una complicació tardana és l’augment del risc de patir diabetis insulinodependent.

Tant si presenten símptomes com si no en manifesten, els nounats, lactants i infants amb rubèola congènita eliminen grans quantitats de virus a través de l’orina i les secrecions faríngies i nasals. Per aquest motiu, són una font d’infecció dels seus contactes estrets.

Cal que consulteu els professionals de la salut:

  • Quan sospiteu d’un cas de rubèola congènita.
  • Quan una dona gestant hagi estat en contacte amb possible cas de rubèola.
  • Quan una dona gestant presenti símptomes compatibles amb la rubèola.

El metge/essa és l’encarregat de fer el diagnòstic, determinar-ne el tractament i informar els serveis de salut pública.

La millor manera de prevenir la rubèola congènita és vacunar-se. A Catalunya, aquesta vacuna forma part del Programa de vacunacions sistemàtiques i s’administra en dues dosis als 12 mesos i als 4 anys.

A les dones en edat de procrear se’ls pot fer una anàlisi de sang per determinar si són immunes a la malaltia. Si no ho són, cal que es vacunin i evitin quedar-se embarassades durant els 28 dies posteriors a la vacunació.

En cas de sospita, cal aïllar l’infant i obtenir mostres clíniques per confirmar la malaltia. Si es confirma la malaltia, l’infant haurà de mantenir l’aïllament fins que deixi de ser contagiós.

Els contactes estrets de l’infant infectat que no estiguin vacunats han de conèixer el risc d’infecció a què s’exposen. Si entre els contactes estrets hi ha alguna dona embarassada, és aconsellable que consulti amb el ginecòleg per determinar si és immune a la rubèola.