L’encefalitis transmesa per paparres és una malaltia aguda del sistema nerviós central. Els humans la podem contraure a través de la picada de les paparres o del consum d’aliments làctics crus.
Aquesta malaltia està present a Europa i en certes regions d’Àsia. A Catalunya no se n’han registrat casos.

La nostra missió

  • Detectar precoçment els casos autòctons per evitar la transmissió, tot identificant l’origen i establint les mesures de prevenció que evitin els brots.
  • Detectar els casos importats amb la finalitat de notificar l’activitat viral en el lloc de la infecció.

FAQS

És una infecció del sistema nerviós central provocada per un virus de la família Flaviviridae.

La malaltia té un període d’incubació d’uns 7 dies i es presenta en dues fases:

  • La primera fase dura entre 2 i 8 dies. Pot ser asimptomàtica o presentar els símptomes de la grip: febre, fatiga, mal de cap, dolor muscular i nàusees.
  • La segona fase es presenta entre 2 i 4 setmanes després de la infecció i provoca meningitis i/o encefalitis. L’encefalitis es caracteritza per alteracions de la consciència: des de somnolència fins a sopor i, en alguns casos, coma.

L’encefalitis transmesa per paparres afecta sobretot als adults i en un 50% dels casos provoca seqüeles a llarg termini.

La letalitat estimada en pacients adults europeus és del’1% i augmenta al 3% en pacients en què la malaltia s’agreuja.

A Europa, la malaltia acostuma a transmetre’s als humans a través de la picada de la paparra Ixodes ricinus, que es troba en zones boscoses des de l’abril fins al novembre.

Els petits animals rosegadors, com el ratolí de bosc, el talp comú o el liró, són reservoris del virus. Les paparres el contrauen quan s’alimenten d’aquests animals i poden contagiar-lo al llarg de la seva vida. És poc freqüent que les cabres i ovelles siguin reservoris del virus.

No hi ha constància de cap cas de transmissió entre persones.

Cal tenir en compte que les persones infectades adquireixen immunitat.

Visiteu el metge/metgessa quan:

  • Presenteu símptomes compatibles amb la malaltia.
  • Patiu una picada de paparra.
  • Viatgeu a un país on aquesta malaltia és endèmica: nord i centre d’Europa i Àsia.

Es tracta d’una malaltia que només té tractament simptomàtic.

La millor mesura de prevenció és vacunar-se correctament abans de viatjar a zones endèmiques. A Europa comptem amb dues vacunes que protegeixen del virus.

A més d’això, si sortiu a l’aire lliure en zones de risc, cal que:

  • Feu servir repel·lent de paparres.
  • Porteu roba que us protegeixi de les picades: pantaló llarg, samarreta de màniga llarga, etc.
  • Us examineu el cos per assegurar-vos que no teniu cap picada de paparra. Si us trobeu una paparra adherida a la pell, traieu-vos-la amb unes pinces.
  • No consumiu productes làctics no pasteuritzats.

Si heu estat en una zona endèmica i presenteu símptomes compatibles amb la malaltia, dirigiu-vos a una Unitat de malalties tropicals i salut internacional. Indiqueu a quin país heu viatjat, si us ha picat una paparra, si heu consumit productes làctics crus i si heu visitat àrees forestals o amb vegetació.

Si heu estat en una zona endèmica i no presenteu símptomes, contacteu amb la mateixa unitat en cas que us hagi picat una paparra o s’hagi confirmat un cas de la malaltia a la zona.