És una malaltia bacteriana que provoca taques vermelles i granissada a la pell amb tacte aspre. La pell s’inflama i adquireix un to vermellós barrejat amb una capa blanquinosa. L’erupció sol aparèixer al coll, tòrax, axil·les, colzes i engonals.

L’erupció cutània pot anar acompanyada de febre, nàusees, vòmits, mal de coll i inflamació dels ganglis del coll.

L’erupció comença a desaparèixer a partir de 7 dies. Sovint, la pell afectada es descama.

L’escarlatina es transmet per contacte directe amb les secrecions nasals o de gola dels pacients. Això es produeix a través de tossits o esternuts.

Amb menys freqüència, també es pot transmetre per contacte directe amb objectes contaminats amb aquestes secrecions.

Cal que visitis el metge o metgessa sempre que sospitis que tens escarlatina. El professional de la salut diagnosticarà la malaltia i en prescriurà el tractament.

Per no contraure ni contagiar l’escarlatina:

• Renta’t sovint les mans amb aigua i sabó.
• No comparteixis estris de cuina i menjar.
• Renta els estris de cuina i menjar al rentavaixelles o amb aigua tèbia i sabó.
• Tapa’t la boca i el nas quan tossis o esternudis.

Si no tens febre, pots tornar a fer vida normal 24 hores després d’haver iniciat un tractament amb antibiòtic.

Com que l’escarlatina es transmet amb molta facilitat, no portis els infants a l’escola fins que el metge o metgessa t’ho indiqui.

És important vigilar l’aparició de casos d’escarlatina. Si apareixen més de dos casos a una llar d’infants, a l’escola o a un altre centre, cal avisar als serveis de salut pública corresponents.

Les Unitats de Vigilància Epidemiològica dels Serveis Territorials de Salut de Catalunya i el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) s’encarregaran de fer les actuacions de prevenció necessàries.