És una malaltia infecciosa produïda pel bacteri meningococ.

Els símptomes de la malaltia meningocòccica són:

• Inici sobtat
• Mal de cap intens
• Febre alta (39-40º)
• Nàusees
• Vòmits
• Rigidesa de nuca

La malaltia meningocòccica pot produir una infecció generalitzada o sepsis, és a dir, quan la infecció passa a la sang.

La infecció generalitzada comença amb els mateixos símptomes i amb taques de color morat a la pell, a qualsevol zona del cos. Aquestes taques poden tardar unes hores a aparèixer.

El meningococ viu en les vies respiratòries d’algunes persones que no presenten símptomes: els portadors sans. El sistema immunitari dels portadors sans els protegeix d’aquesta malaltia, però no impedeix que transmetin el bacteri a altres persones i que aquestes es posin malaltes.

El bacteri meningococ es transmet de persona a persona a través dels mocs, els esternuts i la tos.

Perquè el contagi es produeixi, cal un contacte estret: dormir a la mateixa habitació, viure a la mateixa casa, fer petons amb intercanvi de saliva, etc.

El contagi no es produeix per contacte amb joguines o objectes manipulats per la persona infectada. De fet, el meningococ té poca resistència al medi ambient i no sobreviu fora del nostre organisme.

Si l’infant té mal de cap intens, vòmits i febre o bé taques morades a la pell, cal portar-lo a un centre hospitalari.

En cas de contacte amb una persona infectada, la prevenció immediata consisteix en un tractament antibiòtic. L’objectiu és eliminar el bacteri de la faringe i evitar que es transmeti a altres persones. L’antibiòtic que s’utilitza és la rifampicina.

Davant un cas de malaltia meningocòccica, cal administrar un tractament antibiòtic a les persones que conviuen amb la persona infectada. El metge o metgessa valorarà la necessitat de tractar altres persones properes al malalt en funció de l’edat i la relació que mantinguin.

No són necessàries mesures de desinfecció de locals i objectes, ja que el bacteri no sobreviu fora de l’organisme. Tampoc cal tancar escoles on s’hagi detectat algun cas.

El Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona  determinarà les actuacions preventives necessàries.