La diftèria és una malaltia infecciosa aguda que pot arribar a obstruir les vies respiratòries i afecta a qualsevol grup d’edat.
És una malaltia poc freqüent als països desenvolupats gràcies a la vacunació generalitzada de la població i a la millora de les mesures higièniques.
La nostra missió
- Controlar l’evolució epidemiològica de la diftèria.
- Controlar i seguir els brots de diftèria que es produeixen a la comunitat.
FAQS
És una malaltia provocada principalment pel bacteri Corynebacterium diphtheriae.
Es caracteritza per la formació d’una membrana a la faringe que sagna amb facilitat i pot arribar a provocar l’ofec si afecta la tràquea o la laringe.
Acostuma a afectar les mucoses del tracte respiratori superior: nas, faringe, amígdales, laringe i tràquea. També pot afectar la pell o, en casos molt concrets, altres mucoses del cos, com els ulls, l’oïda o la vagina.
El període d’incubació és de 2 a 5 dies i els símptomes més freqüents són:
- Mal de coll
- Secreció nasal
- Inflamació dels ganglis del coll
- Malestar general
- Febre
Els casos més greus de la malaltia poden derivar en miocarditis, polineuropaties i problemes renals. La letalitat estimada de la diftèria és del 5 al 10%.
La diftèria es transmet per via respiratòria quan estem en contacte amb una persona malalta o portadora asimptomàtica. Les persones vacunades no desenvoluparan la malaltia, però poden ser portadores del bacteri i transmetre’l a través de la tos o els esternuts.
La malaltia és contagiosa 7 dies abans de l’inici dels símptomes. Els malalts no tractats la poden contagiar durant 2-3 setmanes i els portadors crònics la poden disseminar durant 6 mesos o més.
Als països desenvolupats la presència de portadors asimptomàtics és molt baixa, mentre que a les zones endèmiques pot arribar al 3,5% de la població.
Sempre que sospiteu de la malaltia. El metge/essa s’encarregarà de fer el diagnòstic i determinar-ne el tractament, que acostuma a ser antitoxina diftèrica i antibiòtic. També comunicarà el cas als serveis de salut pública.
La millor manera de prevenir la diftèria és vacunar-se. La vacuna antidiftèrica té una eficàcia alta i s’administra com a part del Programa de vacunacions sistemàtiques a Catalunya.
El calendari de vacunacions preveu 7 dosis:
- Les tres primeres són als 2, 4 i 11 mesos d’edat.
- Als 6 anys s’administra una dosi de record.
- Als 14 anys se n’administra una d’adults.
- Als 40 i als 65 anys s’administren recordatoris.
- A les dones embarassades se’ls recomana una dosi de record entre les setmanes 27 i 28 de gestació.
Als contactes estrets vacunats se’ls administra una dosi de reforç si fa més de 5 anys que es van vacunar.
Als contactes estrets no vacunats se’ls administra una dosi inicial i se’ls recomana que completin la pauta vacunal.
Cal fer un aïllament respiratori del cas.
Això vol dir que:
- El pacient ha de fer servir mascareta, tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús quan tossi o esternudi, i rentar-se les mans sovint.
- Cal ventilar els espais.
- Cal rentar bé les superfícies.
- No es poden compartir objectes que puguin haver-se contaminat.
Aquest aïllament s’ha de mantenir fins que el metge/essa certifiqui la curació del pacient.
La diftèria és una malaltia de declaració obligatòria individualitzada. Per aquest motiu, els professionals de la salut n’han de comunicar els casos a la unitat de vigilància epidemiològica corresponent.
Les Unitats de Vigilància Epidemiològica dels Serveis Territorials de Salut de Catalunya i el Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) són els encarregats de portar a terme les actuacions de prevenció necessàries.