És una malaltia infecciosa produïda per un bacteri anomenat meningococ. La meningitis és la forma més greu i freqüent d’aquesta malaltia. Sol aparèixer en casos aïllats, però també pot provocar brots, sobretot en escoles bressol.

La nostra missió

Fer seguiment de l’evolució epidemiològica de la malaltia meningocòccica invasiva.
Prevenir i controlar els possibles brots de malaltia meningocòccica invasiva que es produeixen a la comunitat.

FAQS

Què és la malaltia meningocòccica?

És una malaltia infecciosa produïda pel bacteri meningococ.

Els símptomes de la malaltia meningocòccica són:

Inici sobtat
Mal de cap intens
Febre alta (39-40º)
Nàusees
Vòmits
Rigidesa de nuca

La malaltia meningocòccica pot produir una infecció generalitzada o sepsis, és a dir, quan la infecció passa a la sang.

La infecció generalitzada comença amb els mateixos símptomes i amb taques de color morat a la pell, a qualsevol zona del cos. Aquestes taques poden tardar unes hores a aparèixer.

Com es transmet?

El meningococ viu en les vies respiratòries d’algunes persones que no presenten símptomes: els portadors sans. El sistema immunitari dels portadors sans els protegeix d’aquesta malaltia, però no impedeix que transmetin el bacteri a altres persones i que aquestes es posin malaltes.

El bacteri meningococ es transmet de persona a persona a través dels mocs, els esternuts i la tos.

Perquè el contagi es produeixi, cal un contacte estret: dormir a la mateixa habitació, viure a la mateixa casa, fer petons amb intercanvi de saliva, etc.

El contagi no es produeix per contacte amb joguines o objectes manipulats per la persona infectada. De fet, el meningococ té poca resistència al medi ambient i no sobreviu fora del nostre organisme.

Quan s’ha de consultar amb el metge/essa?

Si l’infant té mal de cap intens, vòmits i febre o bé taques morades a la pell, cal portar-lo a un centre hospitalari.

Com es pot prevenir?

En cas de contacte amb una persona infectada, la prevenció immediata consisteix en un tractament antibiòtic. L’objectiu és eliminar el bacteri de la faringe i evitar que es transmeti a altres persones. L’antibiòtic que s’utilitza és la rifampicina.

Què s’ha de fer si apareix un cas de malaltia meningocòccica?

Davant un cas de malaltia meningocòccica, cal administrar un tractament antibiòtic a les persones que conviuen amb la persona infectada. El metge o metgessa valorarà la necessitat de tractar altres persones properes al malalt en funció de l’edat i la relació que mantinguin.

No són necessàries mesures de desinfecció de locals i objectes, ja que el bacteri no sobreviu fora de l’organisme. Tampoc cal tancar escoles on s’hagi detectat algun cas.

El Servei d’Epidemiologia de l’Agència de Salut Pública de Barcelona determinarà les actuacions preventives necessàries.