Web #COVID19aldiaBCN

Claus per entendre’l i interpretar-lo correctament

Aquest web ha estat creada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) per poder seguir l’evolució de l’epidèmia de COVID-19 a la ciutat. El web s’actualitza diàriament en els dies laborables.

En aquest document es presenta informació útil per tal de poder entendre i interpretar correctament la informació del web. Així, es descriuen els diferents indicadors que es recullen i es detalla d’on s’ha extret la informació per obtenir-los.

En el moment actual hi ha sis apartats:

  1. Taula resum
  2. Casos confirmats
  3. Incidència acumulada
  4. Excés de mortalitat
  5. Atenció primària
  6. Nivell socioeconòmic de l’àrea de residència

El primer apartat mostra un resum dels indicadors principals, en homes, dones i total, segons la darrera actualització.

La informació correspon a la selecció de la població resident a la ciutat, a diferència de les dades publicades pel Departament de Salut de la “Regió Sanitària Barcelona Ciutat” que inclouen residents a Montcada i Reixac i a Sant Adrià del Besòs.

La informació utilitzada en aquest lloc web fa referència a la població resident a la ciutat de Barcelona i prové de diverses fonts:

  • Els apartats 2 i 3 es basen en el recompte dels casos confirmats de COVID-19 amb PCR+ o test d’antígens +. Aquesta informació prové del Registre COVID-19 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya activada pel Servei de Vigilància Epidemiològica. Per tant, en aquests dos apartats no s’inclouen totes aquelles persones que per la seva simptomatologia s’han diagnosticat com a COVID-19, però no tenen confirmació amb una prova diagnòstica positiva.
    • AVÍS: A data 30 de maig de 2020 hi ha hagut un canvi en la informació utilitzada, per tal que les dades provinguin de la mateixa font validada i ajustada pel Departament de Salut. Aquest canvi implica l’actualització de les sèries de casos i incidència i, per tant, alguns canvis respecte de les dades mostrades amb anterioritat a aquesta data.
    • A l’inici de la pandèmia i fins a finals de maig 2020, la prova de laboratori es feia sobretot a les persones que requerien hospitalització, per tant més greus que els que no cal hospitalitzar, i a col·lectius prioritzats com ara els professionals sanitaris o les persones que vivien o treballaven en residències. Per tant, els casos inclosos no eren representatius de tota la població que ha patit la malaltia ni tampoc dels casos més greus. A finals de maig, l’accés a proves PCR i la rellevància de l’actuació de l’atenció primària, amb més possibilitat de fer les proves, ha fet que es confirmin persones malaltes de diferents perfils de gravetat. A partir d’octubre s’han inclòs també els resultats dels tests d’antígens.
    • Les persones que viuen en residències són preferentment dones i majors de 75 anys. El web ofereix l’opció de visualitzar els indicadors seleccionant si es volen incloure o no. Cal preveure que la seva inclusió representarà canvis sobretot en els indicadors de dones més grans, així com en els barris on hi hagi més places de residències. Per defecte, al web es mostren els indicadors sense incloure aquests casos. Qui consulti el web, segons el motiu pel qual ho faci, cal que decideixi i marqui si vol que siguin inclosos o no.
  • El quart apartat mostra informació de mortalitat, a partir de les dades de les defuncions obtingudes de les funeràries de la ciutat –Mémora i Áltima- i que gestiona l’Agència de Salut Pública de Barcelona per a la vigilància epidemiològica.
  • El cinquè apartat mostra les dades de les persones que consten a l’atenció primària, inclou els casos confirmats de COVID-19. Aquesta informació prové del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), de l’Institut Català de la Salut.

Presenta cinc indicadors, per homes, dones i total i assenyala el període a què són referits. Els indicadors són: nombre absolut de persones confirmades de COVID-19 en total, el nombre de les que viuen o treballen en residències (la gran majoria són de gent gran), la incidència total acumulada per 100.000 habitants (obtinguda dividint el nombre de casos pel total de la població), la incidència acumulada sense les persones que viuen o treballen en residències per 100.000 habitants i l’excés de mortalitat del període assenyalat.

Informa del nombre de persones d’un grup o àrea que han estat diagnosticades de COVID-19 amb PCR + o test d’antígens +. Es pot consultar pel total o per grups de sexe i/o edat, o per barris. La majoria de gràfics permeten seleccionar el període de temps que es vol visualitzar.

Les dades es mostren per defecte sense comptabilitzar els casos confirmats de persones que viuen o treballen a residències, per visualitzar les dades totals cal seleccionar l’opció “Afegir els casos de les persones que viuen o treballen en residències”.

En ser el nombre absolut de persones diagnosticades de COVID-19 no serveix per comparar grups o àrees, perquè el seu valor depèn directament de la població a què fa referència. Així, lògicament, per exemple, barris amb més població és lògic que puguin tenir més persones malaltes de COVID-19. Per poder comparar, es disposa de l’indicador d’incidència acumulada (següent apartat).

En aquest apartat es presenten les següents figures:

  • Evolució diària dels casos acumulats: línia que representa l’evolució temporal del nombre de persones amb COVID-19 confirmat que s’han anat acumulant fins al dia. Tal com passa amb totes les figures del web, en situar el punter del ratolí sobre de la línia, es pot veure més informació, en aquest cas, el nombre de casos acumulats d’un dia en concret. Es pot seleccionar el total de la població i també el sexe, el grup d’edat i si es vol veure en escala lineal o logarítmica. També es pot seleccionar més d’un grup, permetent la seva comparació. L’escala logarítmica és útil per observar valors que es multipliquen a gran velocitat, com és el cas d’una malaltia com la COVID-19. Donades les mateixes dades, amb l’escala logarítmica s’observa millor si la corba s’aplana, i que la velocitat de contagi es redueix.
  • Evolució diària de casos: es mostra en barres l’evolució diària del nombre total de casos nous amb diagnòstic confirmat de COVID-19. En el gràfic es visualitzen en diferent color els casos confirmats per PCR + (blau) i els confirmats amb test d’antígens + (lila). En situar el punter sobre cada línia de color es pot veure el nombre de casos confirmats segons una prova o altra i el total de les dues (total de persones amb diagnòstic confirmat) del dia seleccionat. Es pot escollir també visualitzar l’evolució diària del nombre de casos acumulat dels darrers 7 dies, i la mitjana de casos diaris dels darrers 7 dies. Igualment, es pot seleccionar veure la informació segons sexe i/o grup d’edat, i si es vol veure en escala lineal o logarítmica. Aquest gràfic també permet veure els casos amb tests serològics + (negre), que mostren les persones amb infecció passada, seleccionant l’opció «Afegir els casos diagnosticats amb tests serològics».
  • Evolució setmanal de casos per districte: mostra l’evolució setmanal del nombre de persones amb diagnòstic confirmat de COVID-19, segons sexe, grups d’edat i districte a la ciutat de Barcelona.
  • Distribució per sexe i edat dels casos: en un diagrama de barres horitzontals es representa el nombre de persones amb diagnòstic confirmat per a cada grup d’edat i sexe. Situant el punter sobre cada barra, es mostra el nombre de casos que representa i el percentatge en el total del sexe que es consulta.
  • Distribució dels casos als barris: mapa que mostra el nombre total de persones amb diagnòstic confirmat de COVID-19 en cada un dels 73 barris de la ciutat, i per sexe i grups d’edat. Marcant un barri concret, es mostra el nom d’aquest, el districte a que pertany i el nombre de casos acumulats en aquell barri segons selecció. Es mostren acolorits, de més clar a més fosc, del menor a major nombre de casos. Però es pot seleccionar dues escales de color: una escala categòrica, en septils, o una escala continua.
    • L’escala en septils significa que s’ordenen els barris segons el valor numèric de l’indicador, seguidament es divideixen els 73 barris en 7 grups amb el mateix nombre de barris, i queden acolorits en 7 escales de color blau fins a blanc, del més fosc on hi ha els 10-11 barris amb més casos, al més clar, pels 10-11 barris amb menor nombre.
    • L’escala continua, implica acolorir segons l’ordenació de valors, de menor a major, i la seva assignació ordenada a la paleta de colors.

En aquest apartat totes les figures representen la incidència acumulada de persones confirmades de COVID-19, per 100.000 habitants. Això permet la comparació entre grups. Es pot seleccionar el període de temps que es vol visualitzar.

Si volem comparar grups o àrees hem de tenir en compte la grandària de la població que la compon, i per aquest motiu el web també presenta els indicadors relatius a la població que forma el grup pel qual es calculen (total de població de la ciutat i del barri, o per grups de sexe i/o edat).

Les dades es mostren per defecte sense comptabilitzar els casos confirmats de persones que viuen o treballen a residències, per visualitzar les dades totals cal seleccionar l’opció “Afegir els casos de les persones que viuen o treballen en residències”.

La incidència acumulada es calcula a partir del quocient entre el número de persones malaltes en tot el període i el total de la població d’aquell grup, segons el padró municipal d’habitants del 2019 (ex.: malalts d’un barri /total de població d’aquell barri). El resultat d’aquest quocient es presenta multiplicat per 100.000, per tal de facilitar la comparació entre grups i la comprensibilitat.

Les figures que es presenten són:

  • Evolució diària de la incidència: línia de tendència segons la incidència acumulada de persones confirmades, per 100.000 habitants. Es pot seleccionar i visualitzar la incidència acumulada dels darrers 14 dies (IA14), dels darrers 7 dies (IA7) i des de l’inici del període. També es pot seleccionar el sexe, el grup d’edat, si es vol veure en escala lineal o logarítmica.
  • Distribució de la incidència per sexe i edat: es presenta en diagrama de barres, la incidència acumulada de persones confirmades, per 100.000 habitants, per cada grup d’edat i sexe i que es pot consultar situant el punter sobre cada barra.
  • Distribució de la incidència als barris: mapa que mostra la incidència acumulada de persones confirmades, per 100.000 habitants, en cada un dels 73 barris de la ciutat. Situant el punter del ratolí sobre cada barri es pot consultar: la incidència acumulada del barri, la incidència acumulada del total de Barcelona, i el quocient de la incidència del barri per la del conjunt de la ciutat. Aquest quocient indica, si és major d’1 que la incidència acumulada del barri és major que la del conjunt de la ciutat, i si és menor a 1, al contrari, el barri té una incidència acumulada menor.
    Es poden fer diferents seleccions:

    • La primera selecció que es presenta és la de veure la incidència acumulada “crua” o “estandarditzada per edat”. L’estandardització per edat és un mètode a través del qual s’obté una taxa hipotètica, però que permet comparar grups o unitats territorials com els barris que tenen diferent estructura d’edat. En el cas de COVID-19, sent una malaltia que, com es veu en el gràfic de distribució per edat, incrementa la seva freqüència segons augmenta l’edat, si es veu que un barri té més incidència acumulada que un altre, el primer que podem argumentar és que és degut al fet que té més persones grans. Però pot interessar comparar barris per veure si hi ha altres factors, a més de l’edat, que puguin estar provocant més o menys incidència. És en aquest cas que interessarà comparar incidències acumulades estandarditzades per l’edat.
      Les diferències entre barris que s’observen entre les incidències acumulades crues (no estandarditzades) estan influïdes per la diferent estructura d’edat dels barris. Les que permeten comparar els barris sense veure’s influïda la comparació per aquest fet, són les incidències acumulades estandarditzades.
    • Es pot consultar per edat i sexe.
    • També per l’escala que es vol utilitzar per acolorir en funció de la major a menor incidència (escala categòrica en septils i escala contínua, explicades en l’apartat del mapa de la distribució dels casos confirmats per barris).
  • Distribució de la incidència per nivell socioeconòmic: presenta, en gràfic de barres, la incidència acumulada de persones confirmades, per 100.000 habitants, segons 5 grups de seccions censals, agrupades segons el nivell socioeconòmic de la secció. El nivell socioeconòmic es pot seleccionar a partir de dos indicadors: l’índex de privació socioeconòmica del 2011g1 i l’índex de renda personal del 2016 (font d’informació: Instituto Nacional de Estadística).
    Les seccions censals estan agrupades segons els quintils de l’indicador socioeconòmic, del quintil més ric, que té menys privació (més afavorit socioeconòmicament), al quintil més pobre, amb més privació (més desafavorit socioeconòmicament). Quan s’agrupa segons quintils el que es fa és ordenar les seccions censals segons l’indicador socioeconòmic (de més afavorides a més desafavorides) i fer 5 grups de seccions censals seguint aquest ordre que continguin pràcticament el mateix nombre de seccions censals a cadascun d’ells.
    En aquest gràfic també es pot seleccionar la incidència acumulada crua, total o per grups d’edat, o bé estandarditzada per edat (veure explicació sobre estandardització en la figura prèvia, del mapa per barris).
  • Distribució de la incidència per àrees petites: Mapa que mostra la distribució de la incidència en les seccions censals de la ciutat. Es mostra la incidència acumulada suavitzada de persones amb diagnòstic de COVID 19 confirmat per 100.000 habitants per àrees petites, com en mapes anteriors, acolorides, de més clar a més fosc, segons el valor de la incidència. Com en mapes previs, es pot seleccionar entre dues escales per mostrar els colors, l’escala categòrica en septils i la contínua. Igualment es pot seleccionar el període [IA 1a Onada 26/02-21/06; IA 2a Onada 22/06-actualitat i IA de les darreres dues setmanes completes (IA14)], el sexe i el grup d’edat. Situant-se sobre cada secció censal, es pot veure el valor de l’indicador. Si s’engrandeix el mapa, es poden veure la trama de carrers de la secció censal.
    • Les àrees petites són les seccions censals (un total de 1061 l’any 2011 i 1068 l’any 2016). En aquest mapa la incidència acumulada s’ha calculat utilitzat una metodologia estadística complexa que permet “suavitzar les taxes”. Això és necessari perquè les seccions censals són unitats territorials molt petites, i la fiabilitat de les taxes reals depèn massa de l’atzar. Les incidències acumulades suavitzades es calculen utilitzant informació de la mateixa secció censal però també la informació de les seves seccions censals veïnes, i s’aconsegueixen incidències acumulades amb més estabilitat estadística. Per tant, aquestes incidències suavitzades no s’han d’interpretar com a incidències acumulades reals d’una secció determinada, en base només dels seus casos, però sí que serveix per poder visualitzar el patró geogràfic de la malaltia amb una gran resolució geogràfica i detectar aquelles àrees més petites que els barris amb una major incidència de la malaltia.
  • Probabilitat que la incidència sigui superior a un valor de referència en àrees petites: Aquest mapa indica el grau de probabilitat que la incidència acumulada en una àrea petita es trobi per sobre d’un determinat valor de referència. Es pot seleccionar diferents valors de referència (IA 500 x 100.000 hab.; 250 x 100.000 hab.; i la mitjana de la ciutat) i les àrees es mostren acolorides segons el grau de probabilitat. En vermell aquelles àrees que tenen una probabilitat molt alta d’excés de risc (entre 0,9 i 1), en taronja aquelles on la probabilitat és alta (0,8 i 0,9) i en blanc aquelles on la probabilitat és baixa (0,0 i 0,8), o hi ha defecte de risc. Aquest indicador permet identificar si la incidència estimada en una determinada secció censal és significativa estadísticament i no depenen de l’atzar o altres factors. Igualment es pot seleccionar el període [IA 1a Onada 26/02-21/06; IA 2a Onada 22/06-actualitat i IA de les darreres dues setmanes completes (IA14)], el sexe i el grup d’edat.
  • Associació entre la incidència i el nivell socioeconòmic: Associació entre la incidència i el nivell socioeconòmic: aquesta figura utilitza una mesura epidemiològica (el risc relatiu, RR) per comparar la incidència acumulada dels 5 grups de seccions censals segons nivell socioeconòmic (són els mateixos grups que s’han mostrat prèviament, en la figura de barres de la incidència acumulada per nivell socioeconòmic). El grup de major nivell socioeconòmic té un RR de valor 1 i és el grup de referència amb el que es comparen la resta de grups. Per exemple: un RR d’1,5 vol dir que la incidència acumulada d’aquest grup és 1,5 vegades més alta que la del grup de referència, per tant és un 50% més elevada. El RR també presenta el seu interval de credibilitat al 95%. Es pot seleccionar el període (IA 1a Onada 26/02-21/06; IA 2a Onada 22/06-actualitat) el sexe i grup d’edat.

Pels indicadors d’aquest apartat la font d’informació són els enterraments que es produeixen a la ciutat, de persones residents a la ciutat. Són dades obtingudes de les Funeràries (Mémora i Áltima). És la font d’informació més ràpida per saber el nombre de defuncions, ja que el registre oficial de mortalitat, generat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es fa un cop ha finalitzat l’any amb les validacions necessàries.
Els enterraments permeten fer un seguiment diari, i amb poc retard; aquest, habitualment és d’uns tres dies, tot i que en plena epidèmia, quan el nombre de morts és més alt, poden tenir més endarreriment. Això també fa que els números diaris puguin corregir-se, cap a l’augment, a mesure que passen més dies i es milloren i finalitzen els registres diaris. Per tant, no és un error si es veu que la dada d’un dia, es veu lleugerament augmentada pocs dies després. La informació es presenta amb una setmana de marge.

Es presenten les següents figures:

  • Evolució diària de la mortalitat: en aquest gràfic hi ha dues línies d’evolució temporal: una de color blau, verd o rosa, segons es consulti total, dones o homes respectivament, que marca l’evolució temporal del nombre d’enterraments que s’han produït cada dia, i en color gris el nombre d’enterraments que s’esperaria que haguessin ocorregut, calculats amb un model matemàtic tenint en compte els enterraments des de 2010. En color gris més clar, està assenyalat l’interval en què es podria confiar que estigués el nombre del dia, amb les variacions que l’atzar podria donar. Quan es presenten valors per sobre d’aquest interval vol dir que les morts observades són significativament majors que les esperades. La diferència entre el nombre observat i esperat és l’excés d’enterraments. Es pot seleccionar per grups d’edat i sexe, així com les dues escales, lineal i logarítmica.
    A sota del gràfic es mostra, pel període, el nombre total de defuncions, l’esperat i l’excés de mortalitat.
  • Distribució per sexe i edat de la mortalitat: en un gràfic de barres horitzontals es presenta la distribució percentual de l’excés d’enterraments en homes i en dones per tres grans grups d’edat (0-65, 65-74 i més de 75). Quan s’assenyala una barra amb el punter, es mostra el nombre total d’excés d’enterraments que representa, i el % entre el grup de cada un dels sexes.
  • Distribució per sexe i edat de la taxa d’excés de mortalitat: gràfic de barres que mostra la taxa de l’excés de mortalitat per 100.000 habitants, per sexe i grups d’edat. Aquesta taxa s’obté dividint el nombre d’excés de defuncions per la població resident a Barcelona durant el període estudiat (i multiplicant per 100.000).

En aquest apartat es mostra la informació dels Sistemes d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), de l’Institut Català de la Salut. S’inclouen persones, residents a Barcelona, amb diagnòstic confirmat de COVID-19 a l’atenció primària.

  • Distribució de la incidència a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS): es presenta un mapa amb la incidència acumulada de persones amb diagnòstic confirmat de COVID-19 a l’atenció primària, per 100.000 habitants, que es mostra situant el punter sobre cada ABS.
    • Com a gran part de figures, es pot seleccionar per edat i sexe.
    • Com en tots els mapes, també per l’escala que es vol utilitzar per acolorir en funció de la major a menor incidència (escala categòrica en septils i escala contínua, explicades en l’apartat del mapa de la distribució dels casos confirmats per barris).
  • Evolució diària de la Rt: representa l’evolució diària del nombre bàsic de reproducció (Rt) de la COVID-19 a la ciutat de Barcelona fins tres dies abans de la darrera actualització. La Rt és el nombre mitjà de casos nous que cada persona infectada pot arribar a infectar en una etapa de temps t, en aquest cas està calculat per un període de 7 dies. La Rt és útil per estimar la velocitat de propagació de la malaltia. Es marca en línia vermella discontínua el valor 1, ja que l’objectiu és estar per sota d’aquest valor.
  • Distribució de la Rt a les ABS: es representa el nombre bàsic de reproducció (Rt) de la COVID-19 per Àrea Bàsica de Salut (ABS). La Rt que s’utilitza és l’estimada tres dies abans de la darrera actualització. Es pot seleccionar l’escala categòrica a utilitzar per acolorir, en septils, o continua.
  • Índex de risc de rebrot: mostra l’evolució diària de l’índex de risc de rebrot de la COVID-19 a la ciutat de Barcelona situant-lo sobre una escala de color segons si és molt baix, baix, mitjà, alt o molt alt. Aquest índex es calcula multiplicant la incidència acumulada dels darrers 14 dies (IA14) pel nombre bàsic de reproducció (Rt). Mesura els possibles nous casos els pròxims 14 dies i està relacionat amb la probabilitat d’aparició de nous brots. És a dir, és un indicador d’allò que passarà a dues setmanes vista si es manté la tendència en la incidència. Es pot visualitzar en escala lineal o logarítmica.

En aquest apartat es mostren dos mapes de les seccions censals de Barcelona i a cada un d’ells es representa la distribució geogràfica dels dos indicadors socioeconòmics utilitzats prèviament segons els seus quintils.