L’Agència de Salut Pública de Barcelona realitza un informe anual sobre la situació de les desigualtats socials en salut a la ciutat de Barcelona, en base a l’evolució i distribució dels principals indicadors de salut i els seus determinants socials segons els eixos de desigualtat social. Això inclou una valoració dels resultats principals i les conclusions que se’n deriven.
Els barris que l’any 2021 tenien un índex de renda familiar disponible (RFD) més alt són Les Tres Torres i Pedralbes, i els barris amb un índex més baix estan situats a l’eix del Besòs, amb un renda entre el 40% i 50% de la mitjana de la ciutat. En general les àrees més benestants es troben a l’oest de la ciutat i les menys benestants al nord-est i sud-oest.
Índex de renda familiar disponible (RFD) als barris de Barcelona, 2021
Font: Elaboració pròpia. Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona.
Pel període 2021-22, la freqüència de sobrepès i obesitat és més alta en els homes (55.0%) que en els dones (37.1%).
Prevalença de sobrepès i obesitat en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
Les desigualtats per sexe es mantenen estables al llarg del període amb un lleuger increment per a 2021-22. En aquest període, la desigualtat per sexe en sobrepès i obesitat ajustant per edat i mesurada segons el risc relatiu és de 0.65 IC95% (0.59-0.73), és a dir, les dones tenen un risc 35% menor que els homes de patir sobrepès i obesitat.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons sexe en sobrepès i obesitat, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença de dones respecte homes.
Les desigualtats absolutes es mantenen estables durant el període, i s’amplia la diferència al -19.9% el 2021-22. El signe negatiu es deu a que s’està comparant el sobrepès de les dones amb el dels homes i el de les dones és menor.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons sexe en sobrepès i obesitat, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Diferències de prevalença de dones respecte homes.
El període 2021-22, la prevalença de sobrepès i obesitat és més freqüent en els homes de 45 a 74 anys, per sobre del 67% i en les dones en el grup de 65 a 74 anys amb un 61.4%.
Prevalença de sobrepès i obesitat segons grup d’edat en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
Les desigualtas per edat es mantenen en el temps, sent sempre més altes en les dones que ens els homes.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons grup d’edat en sobrepès i obesitat, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença respecte el grup de 15 a 44 anys.
El període 2021-22, el sobrepès i la obesitat en els homes i les dones de països de renda mitjana i baixa són només lleugerament superiors als del països de renda alta.
Prevalença de sobrepès i obesitat segons país d’origen en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
El període 2021-22, la desigualtat en els homes és de 1.22 IC95% (1.04-1.43), és a dir, els homes de païssos de renda baixa i mitjana tenen un risc 22% superior que els homes de països de renda alta de patir sobrepès i obesitat.
El mateix període, la desigualtat en les dones és de 1.4 IC95% (1.12-1.75), és a dir, les dones de païssos de renda baixa i mitjana tenen un risc 40% superior que les dones de països de renda alta de patir sobrepès i obesitat.
Les desigualtats en soprepès i obesitat segons renda de país d’origen ajustant per edat es mantenen estables en homes, mentre que disminueixen lleugerament en dones el 2021-22.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons país d’origen en sobrepès i obesitat, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença dels països de renda mitjana i baixa respecte alta.
Pel que fa a les desigualtats, en valor absolut es mantenen els darrers períodes en els homes (13.5%) mentre que disminueixen en les dones al 14.1%.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons país d’origen en sobrepès i obesitat, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Diferències de prevalença de països de renda mitjana i baixa respecte alta.
El període 2021-22, les visites a odontologia són lleugerament més altes en les dones (47.8%) que en els homes (41.1%).
Prevalença de visites en odontologia en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
El període 2021-22, la prevalença de visites a odontologia és prou similar per sota dels 75 anys i menor a partir d’aquesta edat en homes i dones. En els homes el valor més alt és en els de 45 a 64 anys amb un 43.1% i en les dones en les de 65 a 74 anys amb el 54.8%.
Prevalença de visites en odontologia segons grups d’edat en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
Segons la renda del país d’origen pel període 2021-22, les diferències en visites odontològiques s’han igualat en els homes al voltant del 40%, i en les dones són més freqüents, amb el 49.0% en les de països de renda alta que en les de renda mitjana i baixa amb el 43.5%.
Prevalença de visites en odontologia segons país d’origen en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
El període 2021-22, la freqüència de mala salut percebuda és més alta en les dones (21.1%) que en els homes (17.3%).
Prevalença de mala salut percebuda en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
La figura mostra les desigualtats per sexe en mala salut percebuda ajustant per edat i mesurada segons la raó de prevalences (de mala salut de les dones respecte els homes). Les desigualtats per sexe oscil·len durant el període, tot i que disminueixen el darrer període. D’aquesta manera la raó de prevalença passa de 1.53 IC95% (1.24-1.88) el 2011-12 a 1.08 IC95% (0.9-1.29) el 2021-22, es a dir, el risc les dones en mala salut en comparació amb els homes passa de ser un 53% més alt el 2011-12 al 8% el 2021-22.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons sexe en mala salut percebuda, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença de dones respecte homes.
Pel que fa a les diferències absolutes en la prevalença de mala salut percebuda entre homes i dones ajustades per edat, observem un patrò similar, una difèrencia de 6.7% (més gran en dones) a principi del període que disminueix fins al 1.0% el 2021-22, amb oscil·lacions durant el període.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons sexe en mala salut percebuda, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Diferències de prevalença de dones respecte homes.
El període 2021-22, la prevalença de mala salut percebuda s’incrementa amb l’edat tant en homes com en dones. En els homes passant del 5.8% en els de 15 a 44 anys al 46.6% en el grup de 75 i més anys. En les dones passa de 5.8% al 54.1 per les de 75 i més anys.
Prevalença de mala salut percebuda segons grups d’edat en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
Tant en els homes com en les dones s’observa un gradient per edat en la majoria de períodes (per exemple el 2011-12 els homes de 45-64 anys tenen 2.89 vegades més probabilitat de tenir mala salut que els de 15-44, els de 65-74 en tenen 4.91 i els de 75 o més tenen 7.95 vegades més probabilitat de tenir mala salut que els joves). Les desigualts es mantenen al llarg de tots els anys en ambdós sexes.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons grup d’edat en mala salut percebuda, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença de dones respecte el grup de 15 a 44 anys.
El període 2021-22, la freqüència de mala salut percebuda en els homes és més alta per les persones de països de renda alta (19.4%) que de renda mitjana i baixa (8.4%). En les dones són de 22.5% i 15.9%, respectivament.
Prevalença de mala salut percebuda segons país d’origen en homes i dones, Barcelona 2021-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya.
En els homes les raons de prevalença passen a ser més petites que 1 el 2011-12 (els de països de renda baixa tenen menys mala salut) a més grans que 1 (els de països de renda baixa tenen més mala salut). Si bé, no són significatives durant els tres primers períodes de 2011 a 2016, sí quasi són significatives pel 2017-18, per passar a disminuir el darrer bieni 2021-22. En canvi en les dones és l’inrevés, de ser significatives el 2011-12 (amb les de països de renda baixa amb pitjor salut) passen a no ser significatives pels períodes posteriors i s’incrementen el 2021-22.
El període 2021-22, en els homes, la desigualtat segons renda de país d’origen en mala salut ajustant per edat és de 0.7 IC95% (0.39-1.24), es a dir, els homes de països de renda baixa i mitjana tenen un risc -30.3% o inferior que els homes de països de renda alta de patir mala salut.
El mateix període, en les dones, la desigualtat segons (renda de) país d’origen en mala salut ajustant per edat és de 1.22 IC95% (0.85-1.76), es a dir, les dones de països de renda baixa i mitjana tenen un risc 22% superior que les dones de països de renda alta de patir mala salut.
La discrepància d’aquests resultats amb la figura anterior de les prevalences es deu a que la figura de l’evolutiu mostra les prevalences ajustades per edat mentre que les prevalences no tenen cap ajust i sabem que les persones de països de renda mitjana i baixa són més joves per això tenen millor salut (cosa que no passa quan ajustem per edat).
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons país d’origen en mala salut percebuda, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Raons de prevalença de països de renda mitjana i baixa respecte alta.
Quan a les diferències absolutes, s’observa com en els homes disminueixen fins el 3.9% i en les dones incrementen al 3.7%.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons país d’origen en mala salut percebuda, Barcelona 2011-2022
Font: Elaboració pròpia. Dades bianuals de l’Enquesta de Salut de Catalunya. Diferències de prevalença de països de renda mitjana i baixa respecte alta.
L’any 2021, les dones tenen una major prevalença de mala salut mental que els homes, un 31.4% front un 21.6%.
Prevalença de mala salut mental en homes i dones, Barcelona 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona.
L’evolució de la desigualtat per sexe en mala salut mental ajustada per edat disminueix pels anys 2011 i 2016 respecte de 2001 i 2006. Per a l’any 2021 s’incrementa, la desigualtat és de 1.46 IC95% (1.29-1.65), és a dir, les dones tenen un risc 46% major que els homes de patir mala salut mental.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons sexe en mala salut mental, Barcelona 2001-2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Raons de prevalença de dones respecte homes.
En quant a les diferències en valor absolut ajustades per edat, aquestes són pràcticament nul·les en el període fins 2016, però disminueixen en les dones respecte els homes durant el darrer període.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons sexe en mala salut mental, Barcelona 2001-2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Diferències de prevalença de dones respecte homes.
L’any 2021, la mala salut mental és més freqüent en les persones de 75 i més anys. En els homes d’aquest grup d’edat és de 16.1%, i en les dones del mateix grup és de 26.5%.
Prevalença de mala salut mental segons grups d’edat en homes i dones, Barcelona 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona.
L’evolució de la mala salut mental en homes i dones es mantenen prou estables amb algunes variacions, essent més significatives pels de 75 anys i més fins el 2016. L’any 2021 deixen de ser significatives, i fins i tot el grup d’edat de 65 a 74 anys passen a tenir menys mala salut mental que els joves de 15 a 44 anys que són el grup de referència.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons grups d’edat en mala salut mental, Barcelona 2001-2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Raons de prevalença respecte el grup de 15 a 44 anys.
L’any 2021, els homes i les dones de països amb renda mitjana i baixa tenen una major prevalença de mala salut mental que els de renda alta. Entre els primers la mala salut mental és de 19.0% vers el 12.2% dels segons. En les dones és de 26.9% i 19.5%, respectivament.
Prevalença de mala salut mental segons país d’origen en homes i dones, Barcelona 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona.
Al llarg del període es mostren oscil·lacions en les desigualtats, però disminueixen en el darrer any. Per l’any 2021, la desigualtat en els homes segons la renda de país d’origen en mala salut mental ajustant per edat és de 1.25 IC95% (0.99-1.57), és a dir, els homes de països de renda baixa i mitjana tenen un risc 25% superior que els homes de països de renda alta de patir mala salut mental.
El mateix any, en les dones, la desigualtat en les dones segons la renda pais de país d’origen en mala salut mental ajustant per edat és de 1.09 IC95% (0.91-1.3), és a dir, les dones de païssos de renda baixa i mitjana tenen un risc 9% superior que les dones de països de renda alta de patir mala salut mental.
Evolució de les desigualtats relatives (raons de prevalença) segons país d’origen en mala salut mental, Barcelona 2001-2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Raons de prevalença de dones països de renda mitjana i baixa respecte alta.
La diferència absoluta, ajustada per edat, en mala salut mental per renda de país d’origen és estable al llarg del període, però disminuiex en els de renda mitjana i baixa respecte dels de renda alta.
Evolució de les desigualtats absolutes (diferències de prevalença) segons país d’origen en mala salut mental, Barcelona 2001-2021
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’Enquesta de Salut de Barcelona. Diferències de prevalença de països de renda mitjana i baixa respecte alta.
L’any 2021 l’esperança de vida de les dones va ser de 87.1 anys, mentre que la dels homes va ser de poc més que 80.9. Havent-hi doncs una diferència en l’esperança de vida entre homes i dones de prop de 6.2 anys.
Esperança de vida en homes i dones, Barcelona 2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
L’esperança de vida ha augmentat considerablement en els darrers 20 anys, tant en homes com en dones, no obstant la diferència en l’esperança de vida entre homes i dones ha tendit a disminuir. Si el 1998 les dones tenien 7.2 anys més d’esperança de vida, el 2019 aquesta diferència va ser de 6.1. S’observa, per a l’any 2020 la disminució en l’esperança de vida deguda a la COVID-19, i la recuperació durant 2021, encara que en nivells per sota als de 2019.
Evolució de l’esperança de vida en homes i dones, Barcelona 1998-2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Els barris amb una esperança de vida més alta en homes són Sarrià i Pedralbes amb esperances de vida de 83 o més anys i els barris amb una esperança de vida més baixa és El Barri Gòtic amb esperances de vida per sota de 79, però seguit molt a prop per d’altres barris en la zona sud-est i nor-est de la ciutat.
Esperança de vida suavitzada als barris de Barcelona en homes, 2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
El 2021 la diferència en homes entre el barri amb més i menys esperança de vida suavitzada va ser de 4.3 anys. No obstant, si ho mirem per quintil de privació, la diferència entre la mitjana de l’esperança de vida en el quintil més ric (q5) i el quintil menys ric (q1) és de 0.9
Esperança de vida suavitzada segons quintils de renda dels barris de Barcelona en homes, 2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En blau els diferents barris, en vermell el valor mitjà del quintil.
El 2021 els barris amb una esperança de vida més alta en dones són Sarrià i les Tres Torres, amb esperances de vida per sobre dels 89 anys i el barri amb una esperança de vida més baixa és la Barceloneta amb 85.6.
Esperança de vida suavitzada als barris de Barcelona en dones, 2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
L’any 2021 la diferència en dones entre el barri amb més i menys esperança de vida suavitzada va ser de 4 anys. No obstant, si ho mirem per quintil de privació, la diferència entre la mitjana de l’esperança de vida entre el quintil més ric (q5) i el quintil menys ric (q1) és de 0.3
Esperança de vida suavitzada segons quintils de renda dels barris de Barcelona en dones, 2021
Font: Elaboració pròpia. Registre de mortalitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. En lila els diferents barris, en vermell el valor mitjà del quintil.
L’any 2022 la taxa d’embaràs de les adolescents de paísos de renda mitjana i baixa va ser de 27 per cada 1000 dones de 15 a 19 anys, mentre que la de les de paisos de renda alta va ser de 13. Havent-hi doncs una diferència en la taxa d’embaràs entre paisos de renda baixa i alta de 14 embarassos per cada 1000 dones de 15 a 19 anys.
Taxa d’embaràs adolescent segons país d’origen, Barcelona 2022
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’IDESCAT i Registre d’IVE del Departament de Salut.
Evolució de la taxa d’embaràs adolescent segons país d’origen, Barcelona 2022
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’IDESCAT i Registre d’IVE del Departament de Salut.
L’any 2022, el districte amb una taxa d’embaràs adolescent més baixa és Gràcia amb una taxa de 7.6 embarassos per cada 1000 dones de 15 a 19 anys. El districte amb la taxa d’embaràs adolescent més alta és San Andreu amb 24.6 embarassos per cada 1000 dones de 15 a 19 anys.
Taxa d’embaràs adolescent als districtes de Barcelona, 2022
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’IDESCAT i Registre d’IVE del Departament de Salut.
El 2022 la diferència entre el districte amb més i menys taxa d’embaràs adolescent va ser de 17 embarassos per 1000 dones de 15 a 19 anys. No obstant, si ho mirem per privació, la diferència entre la mitjana de la taxa d’embaràs adolescent entre el tercil menys ric (t1) i el tercil més ric (t3) és de 8.7
Taxa d’embaràs adolescent segons tercils de renda dels districtes de Barcelona, 2022
Font: Elaboració pròpia. Dades de l’IDESCAT i Registre d’IVE del Departament de Salut. En lila els diferents districtes, en vermell el valor mitjà del quintil.
El 2021 la incidència acumulada de COVID-19 entre homes va ser de 11779 per cada 100.000, mentre que la de dones va ser de 11699.
Incidència acumulada de COVID-19 en homes i dones, Barcelona 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades del Registre COVID-19, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.
L’any 2021 el barri amb una incidència acumulada de COVID-19 més alta en homes va ser les Tres Torres amb un valor de 15890.5. Aquells amb incidències més baixes va ser la Clota, el Barri Gòtic i el Besòs i el Maresme amb incidències per sota de 10000.
Incidència acumulada de COVID-19 als barris de Barcelona en homes, 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades del Registre COVID-19, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.
La incidència acumulada de COVID-19 l’any 2021 en homes sembla mostrar un gradient contrari a la renda del barri a partir del segon quintil, és a dir, quant més ric és el barri, més incidència acumulada hi ha. Això excepte en el quintil menys ric de renda on també hi ha una incidència força alta. La mitjana de la incidència del quintil de barris més rics (q5) va ser de 13776 mentre que la incidència en el quintil de barris menys rics (q1) va ser de 12578
Incidència acumulada de COVID-19 segons quintils de renda dels barris de Barcelona en homes, 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades del Registre COVID-19, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. En blau els diferents barris, en vermell el valor mitjà del quintil.
Els barris amb una incidència acumulada de COVID-19 més alta l’any 2021 en dones és Sarrià, l’únic barri amb una incidència per sobre dels 15000 casos per cada 100000 dones. El barris una incidència acumulada més baixa és com en el cas dels homes la Clota, amb una incidència de 6631 casos per cada 100000 dones.
Incidència acumulada de COVID-19 als barris de Barcelona en dones, 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades del Registre COVID-19, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya.
De la mateixa manera que en els homes, la incidència acumulada de COVID-19 l’any 2021 en dones mostra un gradient oposat a la renda del barri però a partir del segon quintil, és a dir, quant més ric és el barri, més incidència acumulada hi ha excepte en el quintil més ric on també hi hauna incidència força alta. La mitjana de la incidència del quintil de barris més rics (q5) va ser de 13613 mentre que la mitjana de la incidència en el quintil de barris menys rics (q1) va ser de 13188 i la del segon mmenys ric (q2) 13188.
Incidència acumulada de COVID-19 segons quintils de renda dels barris de Barcelona en dones, 2021
Font: Elaboració pròpia. Dades del Registre COVID-19, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. En lila els diferents barris, en vermell el valor mitjà del quintil.
Els barris benestants es troben a l’oest de la ciutat i els menys benestants al nord-est i sud-oest. Els barris amb un índex de renda familiar disponible més alt tenen valors de més del doble de la mitjana de la ciutat i els barris amb un índex de renda familiar disponible més baix no arriben al 40% de la mitjana de la ciutat.
Les dones tenen menys sobrepès i obesitat que els homes. Existeix un gradient social però les desigualtats relatives i absolutes es mantenen en el temps amb una lleugera disminució en les dones.
Les visites en odontologia són més freqüents en les classes socials més avantatjades i en les persones de països de renda alta.
Les dones declaren en major freqüència una mala salut percebuda que els homes. Les desigualtats per sexe tendeixen a disminuir de 2011 a 2016 però s’incrementrn en els darrers períodes. Hi ha un gradient social però les desigualtats romanen estables amb una lleugera disminució els darrers períodes.
La mala salut mental és més freqüent en les dones que en els homes però les desigualtats per sexe repunten el 2021. El grup d’edat més jove sembla empitjorar més durant 2021. El gradient social disminueix per la major freqüència de mala salut mental en els grups més avantatjats i per tant les desigualtats socials disminueixen.
L’esperança de vida és més alta en dones que en homes. L’esperança de vida ha estat augmentant en els darrers anys però la diferència entre homes i dones s’ha escurçat. Si el 1998 les dones tenien 7.2 anys més d’esperança de vida, el 2021 aquesta diferència va ser de 6.1. Els barris amb una esperança de vida més alta es troben a l’oest de la ciutat coincidint amb els més benestants, mentre que els barris amb una esperança de vida més baixa es troben al nord / nord-est i sud / sud-oest. Aquest patró de desigualtat és més clar en homes que en dones.
La taxa d’embaràs adolescent per cada 1000 dones és 14 punts més alta en dones de països de renda baixa que en dones de països de renda alta l’any 2022. La taxa ha disminuit considerablement en els darrers anys i les diferències s’han escurçat, el 2008 la diferència era de 44 punts.
La incidència de COVID per barris l’any 2021 sembla mostrar un patró oposat a la desigualtat, essent més alta conforme més afavorit són els barris, excepte en el quintil de renda més baix on també trobem incidències bastant elevades.
La vigilància de les desigualtats socials en salut a Barcelona s’ha realitzat amb les fonts d’informació disponibles a l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La majoria d’elles estan disponibles cada any, però d’altres, com per exemple l’Enquesta de Salut de Barcelona, es fan cada 5 anys. En la mesura del possible, s’han intentat utilitzar les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ja que al ser una enquesta contínua permet tenir dades amb major periodicitat.
Les variables i indicadors recullen informació sobre determinants de la salut i sobre la salut i les conductes relacionades amb la salut. A més, tenen en compte el marc conceptual comentat anteriorment i són vàlids i sensibles a les desigualtats de salut. Per aquest motiu, s’han aprofitat els indicadors seleccionats per l’instrument URBAN HEART i l’Observatori de Qualitat de Vida. El número d’indicadors havia de ser reduir per poder fer una vigilància anual.
S’han seleccionat els següents indicadors clau:
| Variable / Indicador | Fonts d’informació | Periodicitat | Origen de l’indicador |
|---|---|---|---|
| Determinants de la salut | |||
| Índex Renda Familiar Disponible | Anual | Ajuntament BCN | |
| Salut | |||
| Sobrepès o obesitat | ESCA | Anual (2 anys agrupats) | Departament Salut |
| Visites odontològiques | ESCA | Anual (2 anys agrupats) | Departament Salut |
| Salut Percebuda | ESCA | Anual (2 anys agrupats) | Departament Salut |
| Salut mental | ESB | Quinquenal | ASPB |
| Esperança de Vida | SISALUT (ASPB) | Anual | Departament Salut |
| Fecunditat adolescent | SISALUT (ASPB) | Anual (barri 5 anys agrupats) | Departament Salut |
| COVID-19 | Web COVID ASPB | Anual | Departament Salut |
Els eixos de desigualtat que s’han tingut en compte són: l’edat, el gènere, la classe social, el país d’origen, el barri i el districte sempre que les dades ho han permès.
Les mesures resum de desigualtats quan l’eix de desigualtat té 2 categories són:
Raó de prevalences (o risc relatiu): representa la divisió entre la prevalença (o incidència) en el grup més afavorit i en el grup més desafavorit (o al revés per indicadors de resultats adversos per a la salut). Si està ajustat per altres variables o s’han de considerar pesos mostrals s’utilitzaran models de regressió de Poisson robusta.
Diferència de prevalences (o d’inciències): representa la resta entre la prevalença (o incidència) en el grup més afavorit i en el grup més desafavorit (o al revés per indicadors de resultats adversos per a la salut). Si està ajustat per altres variables o s’han de considerar pesos mostrals aquestes diferències s’extreuen de models de regressió de Poisson robusta.
Les mesures resum de desigualtats quan l’eix de desigualtat té més de 2 categories ordenades (pex. la classe social) són:
Índex relatiu de desigualtat: És una mesura complexa i ponderada de la desigualtat que representa la divisió dels valors estimats d’un indicador de salut entre els grups més afavorits i els més desafavorits (o viceversa per indicadors de resultats adversos per a la salut), tenint en compte tots els altres subgrups3,4. Es fa utilitzant un model de regressió (en el nostre cas normalment regressió de Poisson robusta). En aquests models l’eix de desigualtat s’introdueix com a continu i a cada categoria de l’eix se li assigna el punt mig de la distribució de població acumulada de la categoria en qüestió (per exemple si tinguéssim una variable nivell educatiu amb percentatges de població: NE I : 40%; NE II 30%; NE III: 30%, els valors de la variable serien: 0,2 (=0,4/2); 0,55 (=0,4+0,3/2) i 0,85 (0,4+0,3+0,3/2)). L’indicador de salut d’interès es regressa respecte a aquest valor de punt mitjà i els valors predits de l’indicador de salut es calculen per als dos extrems (rang 1 i rang 0) i es divideixen entre ells.
Índex absolut de desigualtat: És una mesura complexa i ponderada de la desigualtat que representa la diferència absoluta dels valors estimats d’un indicador de salut entre els més avantatjats i els més desafavorits (o viceversa per indicadors de resultats adversos per a la salut), tenint en compte tots els altres subgrups. Es fa utilitzant un model de regressió adequat (en el nostre cas normalment regressió de Poisson robusta). Es calcula com en l’apartat anterior però els valors predits en els dos extrems es resten en comptes de dividir-se.
Projecte JAHEE: https://jahee.iss.it/
Observatori de Salut i Impacte de Polítiques: https://ajuntament.barcelona.cat/observatorisalut/
Visualitzador de resultats de l’Enquesta de Salut de Barcelona: https://www.aspb.cat/docs/enquestasalutbcn/
COVIDaldiaBCN: https://webs.aspb.cat/covid19aldiabcn/
InfoDistrictes: https://www.aspb.cat/docs/infodistrictes/
Inforbarris: https://www.aspb.cat/docs/infobarris/
#VigilànciaDesigualtatsBCN. Sistema de Vigilància de les desigualtats socials en salut a Barcelona https://webs.aspb.cat/dades/VigilanciaDesigualtats/
Responsable/s del contingut web: Laia Palència, Xavier Bartoll, Catherine Pérez, Carme Borrell
Autoria i redacció: Laia Palència, Xavier Bartoll, Catherine Pérez, Marc Marí-Dell’Olmo, Mercè Gotsens, Maica Rodríguez-Sanz, Maribel Pasarín, Lucía Artazcoz, Carme Borrell
Col·laboradors/es: Ana Caillabet
Cita recomanada: Palència L, Bartoll X, Pérez K, Marí-Dell’Olmo M, Gotsens M, Rodríguez-Sanz M, Pasarín MI, Artazcoz L, Borrell C. #VigilànciaDesigualtatsBCN: Sistema de Vigilància de les desigualtats socials en salut a Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona; 2021.https://webs.aspb.cat/dades/VigilanciaDesigualtats/