{"id":827,"date":"2022-05-31T11:22:52","date_gmt":"2022-05-31T11:22:52","guid":{"rendered":"https:\/\/webs.aspb.cat\/covid19\/?p=827"},"modified":"2022-06-09T13:40:01","modified_gmt":"2022-06-09T13:40:01","slug":"informatiu-covid19-02","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/webs.aspb.cat\/covid19\/2022\/05\/31\/informatiu-covid19-02\/","title":{"rendered":"Informatiu COVID-19 | Butllet\u00ed n\u00ba 2"},"content":{"rendered":"

Informatiu COVID-19
\nButllet\u00ed n\u00ba 2 | 09\/06\/2022<\/strong><\/p>\n<\/div>

La confian\u00e7a en la vacuna front a la COVID-19 en els professionals sanitaris<\/h2><\/div>

L\u2019increment, en els darrers anys, de la incid\u00e8ncia de diverses malalties infeccioses, algunes ja controlades o incl\u00fas eliminades com el xarampi\u00f3, la rub\u00e8ola o la poliomielitis va comportar que l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS) identifiqu\u00e9s la retic\u00e8ncia vacunal (RV) com una de les 10 amenaces a la salut global, l\u2019any 20191<\/sup>. Nom\u00e9s uns mesos m\u00e9s tard, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un nou virus SARS-CoV-2, causant de la pand\u00e8mia de Covid-19, porta al m\u00f3n a afrontar milions d\u2019infectats i de defuncions, per\u00f2 a l\u2019hora a impulsar la recerca d\u2019una nova vacuna que fos altament efectiva, accessible i de r\u00e0pid desenvolupament.<\/p>\n<\/div>

<\/i><\/i><\/span>Que \u00e9s la retic\u00e8ncia vacunal? <\/span><\/a><\/h4><\/div>
\n

L\u2019OMS defineix la RV com \u201cel retard en l\u2019acceptaci\u00f3 o el rebuig de les vacunes a pesar de la seva disponibilitat. El concepte \u00e9s complex i espec\u00edfic de context, varia en el temps, el lloc i segons la vacuna\u201d\u00a02<\/sup>\u00a0Aix\u00ed, la RV queda definida com un continu entre el dubte en l\u2019acceptaci\u00f3 i el rebuig total de la vacunaci\u00f3, malgrat la disponibilitat dels serveis de vacunaci\u00f33\u00a0<\/sup>.<\/p>\n

La prevalen\u00e7a de la RV varia depenent de les poblacions estudiades i diversos determinants poden afectar la decisi\u00f3 de vacunar. Entre els determinants en la decisi\u00f3 de vacunar, el professional sanitari esdev\u00e9 la influ\u00e8ncia m\u00e9s important i la font d\u2019informaci\u00f3 m\u00e9s fiable pels seus pacients. Tanmateix, la RV tamb\u00e9 \u00e9s present en aquest col\u00b7lectiu i impacta en l\u2019acceptaci\u00f3 de la vacunaci\u00f3 per a la comunitat\u00a04.\u00a0<\/sup>Altres determinants que han contribu\u00eft a la RV en epid\u00e8mies anteriors inclouen els factors demogr\u00e0fics (edat, sexe, \u00e8tnia, gestaci\u00f3, formaci\u00f3 i ocupaci\u00f3); l\u2019accessibilitat i el cost; la responsabilitat personal i la percepci\u00f3 de risc; la confian\u00e7a en les vacunes i en l\u2019autoritat de salut; la seguretat i l\u2019efic\u00e0cia d\u2019una nova vacuna; la informaci\u00f3 i la desinformaci\u00f3.<\/p>\n

A la ciutat de Barcelona, un estudi sobre RV realitzat en professionals sanitaris de pediatria de l\u2019atenci\u00f3 prim\u00e0ria, va mostrar que al voltant d\u2019un 25% tenia dubtes en relaci\u00f3 a la vacunaci\u00f3 sistem\u00e0tica infantil, dels qu\u00e8, al voltant d\u2019un 60% afirmaven que confiaven m\u00e9s en aquelles vacunes amb major temps d\u2019exist\u00e8ncia i aplicaci\u00f35<\/sup>.<\/p>\n

El desenvolupament de diverses vacunes front la COVID-19 ha avan\u00e7at m\u00e9s r\u00e0pidament que qualsevol vacuna anterior i ha plantejat preguntes sobre la seva efic\u00e0cia, la seva capacitat de protecci\u00f3, sobre la seva seguretat, aix\u00ed com sobre el seu proc\u00e9s de desenvolupament.<\/p>\n

Diversos treballs han estudiat la pres\u00e8ncia de RV de la vacuna front la covid-19 en poblaci\u00f3 general i en personal sanitari. Un estudi de 13.426 persones de 19 pa\u00efsos va trobar una RV mitjana del 28%, metre que una metaan\u00e0lisi estimava una voluntat global de vacunaci\u00f3 del 66%\u00a06<\/sup>. Entre el personal sanitari, una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica va mostrar proporcions de confian\u00e7a en la vacunaci\u00f3 extremadament variables segons territoris, oscil\u00b7lant entre el 36% a EEUU i el 96% als pa\u00efsos del sud-est asi\u00e0tic\u00a07<\/sup>.<\/p>\n

Al nostre context, el personal sanitari va ser dels primers en rebre la vacunaci\u00f3 front la COVID-19 i per tant la pres\u00e8ncia de RV en aquest col\u00b7lectiu podria haver influ\u00eft la recomanaci\u00f3 als seus pacients.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/i><\/i><\/span>La retic\u00e8ncia vacunal en professionals sanitaris de la ciutat<\/span><\/a><\/h4><\/div>
\n

Des de l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica (ASPB), partint del coneixement i l\u2019experi\u00e8ncia adquirida amb la l\u00ednia de recerca en RV en personal sanitari, es va realitzar un estudi que tenia per objectiu con\u00e8ixer el nivell de RV entre les infermeres col\u00b7legiades de Barcelona davant la vacunaci\u00f3 front la COVID-19. La metodologia d\u2019aquest estudi es pot llegir en la publicaci\u00f38<\/sup>. De forma resumida, l\u2019estudi va convidar a respondre un q\u00fcestionari on-line en 2 moments: a l\u2019inici de l\u2019estrat\u00e8gia de vacunaci\u00f3 (desembre 2020) i quan aquesta estrat\u00e8gia ja estava implantada (juny 2021).<\/p>\n

D\u2019acord amb aquest estudi, la prevalen\u00e7a de RV va ser de 34,2% (831\/2430) en la primera fase i va disminuir al 17,9% (362\/2027) en la segona fase. La percepci\u00f3 de risc d\u2019emmalaltir per COVID-19 va ser m\u00e9s baixa entre les persones amb RV en les dues fases. Les percepcions d\u2019efic\u00e0cia i de seguretat van augmentar en el segon moment enquesta, tot i que l\u2019increment va ser menor en aquelles persones amb RV.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

<\/div>
<\/div>
<\/div>

Referencies:<\/strong><\/p>\n

    \n
  1. World Health Organization (WHO). 2019. Ten threats to global health in 2019. Available at: <\/span>Ten threats to global health in 2019 (who.int)<\/span><\/a> [Accessed 31\/05\/2022].<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  2. The Strategic Advisory Group of Experts (SAGE). Report of the SAGE working group on vaccine hesitancy. World Health Organization; 2014. Available from: <\/span>Strategic Advisory Group of Experts on Immunization (who.int)<\/span><\/a> [Accessed 31\/05\/2022].<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  3. Peretti-Watel P, Larson HJ, Ward JK, Schulz WS, Verger P. Vaccine Hesitancy: Clarifying a Theoretical Framework for an Ambiguous Notion. PLOS Currents Outbreaks. 2015 Feb 25. Edition 1. doi: 10.1371\/currents.outbreaks.6844c80ff9f5b273f34c91f71b7fc289.<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  4. European Centre for Disease Prevention and Control. Vaccine hesitancy among healthcare workers and their patients in Europe \u2013 A qualitative study. [Internet]. Stockholm; 2015 [cited 2017 Dec 4]. Available from: www.ecdc.europa.eu<\/a>.<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  5. Picchio CA, Garcia Carrasco M, Sagu\u00e9-Vilavella M, Rius C. Knowledge, attitudes and beliefs about vaccination in primary healthcare workers involved in the administration of systematic childhood vaccines, Barcelona, 2016\/17. <\/span>Eurosruveill 2019;24(6).<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  6. Lazarus JV, Ratzan SC, Palayew A, Gostin LO, Larson HJ, Rabin K, Kimball S, El-Mohandes A. A global survey of potential acceptance of a COVID-19 vaccine. Nat Med. 2021 Feb;27(2):225-228. doi: 10.1038\/s41591-020-1124-9.<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  7. Salomoni MG, Di Valerio Z, Gabrielli E, Montalti M, Tedesco D, Guaraldi F, Gori D. Hesitant or Not Hesitant? A Systematic Review on Global COVID-19 Vaccine Acceptance in Different Populations. <\/span>Vaccines (Basel). 2021 Aug 6;9(8):873. doi: 10.3390\/vaccines9080873.<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n
  8. Palma<\/span><\/a> D, Hern\u00e0ndez A,<\/span> Picchio<\/span><\/a> CA, <\/span>Jodar<\/span><\/a> G, <\/span>Galbany-Estragu\u00e9s<\/span><\/a> P, <\/span>Sim\u00f3n<\/span><\/a> P, <\/span>Guillaumes<\/span><\/a> M, <\/span>Diez<\/span><\/a> E, <\/span>Rius<\/span><\/a> C. <\/span>Confidence in a Vaccine against COVID-19 among Registered Nurses in Barcelona, Spain across Two Time Periods. <\/span>Vaccines<\/span><\/i>\u202f2022,\u202f<\/span>10<\/span><\/i>(6), 873; https:\/\/doi.org\/10.3390\/vaccines10060873<\/a>.<\/span>\u00a0<\/span><\/li>\n<\/ol>\n<\/div>
    <\/div>
    <\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

    L\u2019 entrevista<\/h2><\/div>

    Anna Hern\u00e1ndez<\/strong>, infermera del Servei d\u2019Epidemiologia ens explica l\u2019estudi sobre retic\u00e8ncia de les infermeres davant la vacunaci\u00f3 contra la covid-19 que s\u2019est\u00e0 fent a l\u2019Ag\u00e8ncia de Salut P\u00fablica de Barcelona.<\/p>\n

    L\u2019ASPB est\u00e0 estudiant el grau de retic\u00e8ncia davant la vacuna contra la covid-19 entre les infermeres col\u00b7legiades a Barcelona. Per assolir aquest objectiu, va conduir una enquesta entre les infermeres a l\u2019inici de la campanya vacunal (desembre 2020) i una vegada la campanya de vacunaci\u00f3 ja estava instaurada (juny 2021).<\/p>\n<\/div>

    <\/i><\/i><\/span>Quin \u00e9s el motiu de l\u2019estudi? <\/span><\/a><\/h4><\/div>
    Tot i la import\u00e0ncia que t\u00e9 la vacunaci\u00f3 per a la prevenci\u00f3 de les malalties infeccioses i la millora de la salut, sempre ha generat dubtes i han aparegut detractors de les vacunes. Per aix\u00f2, durant la pand\u00e8mia vam creure oport\u00fa adaptar l\u2019instrument, que ja ten\u00edem, per mesurar la retic\u00e8ncia davant la vacuna de la covid-19 entre infermeres i infermers, que s\u00f3n els professionals de la salut que tenen m\u00e9s influ\u00e8ncia davant la decisi\u00f3 de vacunar, i que tot i aix\u00ed tamb\u00e9 poden presentar retic\u00e8ncia.<\/div><\/div><\/div>

    <\/i><\/i><\/span>Quins factors s\u2019associen amb una major retic\u00e8ncia a vacunar-se?<\/span><\/a><\/h4><\/div>
    \n

    Alguns dels factors s\u00f3n la baixa percepci\u00f3 del risc de contagi i la baixa percepci\u00f3 de la gravetat de la malaltia que, en el cas de la covid-19, s\u2019ha pogut veure m\u00e9s entre els joves, cosa que ens preocupa molt!. Tamb\u00e9 el fet de pensar que la vacuna no \u00e9s beneficiosa, que no et protegir\u00e0 o que no \u00e9s segura. Altres factors que hi influeixen s\u00f3n les creences i la norma social. Per exemple, pensar que existeixen interessos il\u00b7leg\u00edtims de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica o creure que les persones del teu voltant no es vacunaran.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

    <\/i><\/i><\/span>I quins resultats heu obtingut? <\/span><\/a><\/h4><\/div>
    \n

    La participaci\u00f3 en el primer enviament va ser molt elevada. Com a resultats principals, podem dir que una tercera part de les infermeres van presentar dubtes que b\u00e0sicament estaven relacionats amb la percepci\u00f3 de seguretat i de protecci\u00f3 \u2013pensaven que aquesta vacuna no tindria molt de benefici\u2013 i gaireb\u00e9 un deu per cent estava totalment en desacord amb vacunar-se. Es va observar una manca de confian\u00e7a en la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, l\u2019OMS i el govern.<\/p>\n

    En el segon enviament de l\u2019enquesta van participar unes 2000 infermeres i va mostrar que la confian\u00e7a en la vacuna era m\u00e9s alta que a l\u2019inici de la campanya. Aix\u00f2 es correspon amb la nostra hip\u00f2tesi, de que com m\u00e9s evid\u00e8ncia tinguem de l\u2019efic\u00e0cia i la seguretat de les vacunes, m\u00e9s confian\u00e7a.<\/p>\n

    Tamb\u00e9 hem observat que les persones que tenen dubtes sobre la vacuna o prefereixen endarrerir la seva administraci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s susceptibles a canviar la seva percepci\u00f3 i acabar acceptant una vacuna. En canvi, les que s\u2019hi neguen en rod\u00f3 \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil que canvi\u00efn d\u2019opini\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

    <\/i><\/i><\/span>Hi ha difer\u00e8ncies entre les infermeres i la resta de professionals de la salut?<\/span><\/a><\/h4><\/div>
    Un estudi previ, realitzat entre 2016-1017 pel Servei d\u2019epidemiologia que analitzava la retic\u00e8ncia vacunal davant de les vacunes sistem\u00e0tiques entre els professionals sanitaris de pediatria, va evidenciar que al voltant d\u2019un 25% dels professionals presentava dubtes. Aquest percentatge era d\u2019un 33\u202f% entre les infermeres. Aix\u00f2 ens va preocupar bastant, ja que com hem comentat anteriorment les infermeres s\u00f3n les que tenen m\u00e9s relaci\u00f3 i influ\u00e8ncia amb les fam\u00edlies en el tema de les vacunacions sistem\u00e0tiques dels infants.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
    <\/div>
    <\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

    Una dada del tema<\/h2><\/div>

    Si exist\u00eds una vacuna front la Covid-19, que fos recomanada pel seu empleador, i fos aprovada com segura i efectiva pel govern. Acceptaria vacunar-se?<\/p>\n

    30% <\/strong>d\u2019augment de la intenci\u00f3<\/strong> de vacunar-se enfront la COVID-19 entre els professionals sanitari.<\/p>\n<\/div>

    <\/div>
    <\/div>
    <\/div>