L’OMS defineix la RV com “el retard en l’acceptació o el rebuig de les vacunes a pesar de la seva disponibilitat. El concepte és complex i específic de context, varia en el temps, el lloc i segons la vacuna” ² Així, la RV queda definida com un continu entre el dubte en l’acceptació i el rebuig total de la vacunació, malgrat la disponibilitat dels serveis de vacunació³ .

La prevalença de la RV varia depenent de les poblacions estudiades i diversos determinants poden afectar la decisió de vacunar. Entre els determinants en la decisió de vacunar, el professional sanitari esdevé la influència més important i la font d’informació més fiable pels seus pacients. Tanmateix, la RV també és present en aquest col·lectiu i impacta en l’acceptació de la vacunació per a la comunitat ^4. Altres determinants que han contribuït a la RV en epidèmies anteriors inclouen els factors demogràfics (edat, sexe, ètnia, gestació, formació i ocupació); l’accessibilitat i el cost; la responsabilitat personal i la percepció de risc; la confiança en les vacunes i en l’autoritat de salut; la seguretat i l’eficàcia d’una nova vacuna; la informació i la desinformació.

A la ciutat de Barcelona, un estudi sobre RV realitzat en professionals sanitaris de pediatria de l’atenció primària, va mostrar que al voltant d’un 25% tenia dubtes en relació a la vacunació sistemàtica infantil, dels què, al voltant d’un 60% afirmaven que confiaven més en aquelles vacunes amb major temps d’existència i aplicació⁵.

El desenvolupament de diverses vacunes front la COVID-19 ha avançat més ràpidament que qualsevol vacuna anterior i ha plantejat preguntes sobre la seva eficàcia, la seva capacitat de protecció, sobre la seva seguretat, així com sobre el seu procés de desenvolupament.

Diversos treballs han estudiat la presència de RV de la vacuna front la covid-19 en població general i en personal sanitari. Un estudi de 13.426 persones de 19 països va trobar una RV mitjana del 28%, metre que una metaanàlisi estimava una voluntat global de vacunació del 66% ⁶. Entre el personal sanitari, una revisió sistemàtica va mostrar proporcions de confiança en la vacunació extremadament variables segons territoris, oscil·lant entre el 36% a EEUU i el 96% als països del sud-est asiàtic ⁷.

Al nostre context, el personal sanitari va ser dels primers en rebre la vacunació front la COVID-19 i per tant la presència de RV en aquest col·lectiu podria haver influït la recomanació als seus pacients.

Des de l’Agència de Salut Pública (ASPB), partint del coneixement i l’experiència adquirida amb la línia de recerca en RV en personal sanitari, es va realitzar un estudi que tenia per objectiu conèixer el nivell de RV entre les infermeres col·legiades de Barcelona davant la vacunació front la COVID-19. La metodologia d’aquest estudi es pot llegir en la publicació⁸. De forma resumida, l’estudi va convidar a respondre un qüestionari on-line en 2 moments: a l’inici de l’estratègia de vacunació (desembre 2020) i quan aquesta estratègia ja estava implantada (juny 2021).

D’acord amb aquest estudi, la prevalença de RV va ser de 34,2% (831/2430) en la primera fase i va disminuir al 17,9% (362/2027) en la segona fase. La percepció de risc d’emmalaltir per COVID-19 va ser més baixa entre les persones amb RV en les dues fases. Les percepcions d’eficàcia i de seguretat van augmentar en el segon moment enquesta, tot i que l’increment va ser menor en aquelles persones amb RV.