Informatiu COVID-19
Butlletí nº 2 | 09/06/2022

La confiança en la vacuna front a la COVID-19 en els professionals sanitaris

L’increment, en els darrers anys, de la incidència de diverses malalties infeccioses, algunes ja controlades o inclús eliminades com el xarampió, la rubèola o la poliomielitis va comportar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) identifiqués la reticència vacunal (RV) com una de les 10 amenaces a la salut global, l’any 20191. Només uns mesos més tard, l’aparició d’un nou virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de Covid-19, porta al món a afrontar milions d’infectats i de defuncions, però a l’hora a impulsar la recerca d’una nova vacuna que fos altament efectiva, accessible i de ràpid desenvolupament.

L’OMS defineix la RV com “el retard en l’acceptació o el rebuig de les vacunes a pesar de la seva disponibilitat. El concepte és complex i específic de context, varia en el temps, el lloc i segons la vacuna” 2 Així, la RV queda definida com un continu entre el dubte en l’acceptació i el rebuig total de la vacunació, malgrat la disponibilitat dels serveis de vacunació3 .

La prevalença de la RV varia depenent de les poblacions estudiades i diversos determinants poden afectar la decisió de vacunar. Entre els determinants en la decisió de vacunar, el professional sanitari esdevé la influència més important i la font d’informació més fiable pels seus pacients. Tanmateix, la RV també és present en aquest col·lectiu i impacta en l’acceptació de la vacunació per a la comunitat 4. Altres determinants que han contribuït a la RV en epidèmies anteriors inclouen els factors demogràfics (edat, sexe, ètnia, gestació, formació i ocupació); l’accessibilitat i el cost; la responsabilitat personal i la percepció de risc; la confiança en les vacunes i en l’autoritat de salut; la seguretat i l’eficàcia d’una nova vacuna; la informació i la desinformació.

A la ciutat de Barcelona, un estudi sobre RV realitzat en professionals sanitaris de pediatria de l’atenció primària, va mostrar que al voltant d’un 25% tenia dubtes en relació a la vacunació sistemàtica infantil, dels què, al voltant d’un 60% afirmaven que confiaven més en aquelles vacunes amb major temps d’existència i aplicació5.

El desenvolupament de diverses vacunes front la COVID-19 ha avançat més ràpidament que qualsevol vacuna anterior i ha plantejat preguntes sobre la seva eficàcia, la seva capacitat de protecció, sobre la seva seguretat, així com sobre el seu procés de desenvolupament.

Diversos treballs han estudiat la presència de RV de la vacuna front la covid-19 en població general i en personal sanitari. Un estudi de 13.426 persones de 19 països va trobar una RV mitjana del 28%, metre que una metaanàlisi estimava una voluntat global de vacunació del 66% 6. Entre el personal sanitari, una revisió sistemàtica va mostrar proporcions de confiança en la vacunació extremadament variables segons territoris, oscil·lant entre el 36% a EEUU i el 96% als països del sud-est asiàtic 7.

Al nostre context, el personal sanitari va ser dels primers en rebre la vacunació front la COVID-19 i per tant la presència de RV en aquest col·lectiu podria haver influït la recomanació als seus pacients.

Des de l’Agència de Salut Pública (ASPB), partint del coneixement i l’experiència adquirida amb la línia de recerca en RV en personal sanitari, es va realitzar un estudi que tenia per objectiu conèixer el nivell de RV entre les infermeres col·legiades de Barcelona davant la vacunació front la COVID-19. La metodologia d’aquest estudi es pot llegir en la publicació8. De forma resumida, l’estudi va convidar a respondre un qüestionari on-line en 2 moments: a l’inici de l’estratègia de vacunació (desembre 2020) i quan aquesta estratègia ja estava implantada (juny 2021).

D’acord amb aquest estudi, la prevalença de RV va ser de 34,2% (831/2430) en la primera fase i va disminuir al 17,9% (362/2027) en la segona fase. La percepció de risc d’emmalaltir per COVID-19 va ser més baixa entre les persones amb RV en les dues fases. Les percepcions d’eficàcia i de seguretat van augmentar en el segon moment enquesta, tot i que l’increment va ser menor en aquelles persones amb RV.

Referencies:

  1. World Health Organization (WHO). 2019. Ten threats to global health in 2019. Available at: Ten threats to global health in 2019 (who.int) [Accessed 31/05/2022]. 
  2. The Strategic Advisory Group of Experts (SAGE). Report of the SAGE working group on vaccine hesitancy. World Health Organization; 2014. Available from: Strategic Advisory Group of Experts on Immunization (who.int) [Accessed 31/05/2022]. 
  3. Peretti-Watel P, Larson HJ, Ward JK, Schulz WS, Verger P. Vaccine Hesitancy: Clarifying a Theoretical Framework for an Ambiguous Notion. PLOS Currents Outbreaks. 2015 Feb 25. Edition 1. doi: 10.1371/currents.outbreaks.6844c80ff9f5b273f34c91f71b7fc289. 
  4. European Centre for Disease Prevention and Control. Vaccine hesitancy among healthcare workers and their patients in Europe – A qualitative study. [Internet]. Stockholm; 2015 [cited 2017 Dec 4]. Available from: www.ecdc.europa.eu. 
  5. Picchio CA, Garcia Carrasco M, Sagué-Vilavella M, Rius C. Knowledge, attitudes and beliefs about vaccination in primary healthcare workers involved in the administration of systematic childhood vaccines, Barcelona, 2016/17. Eurosruveill 2019;24(6). 
  6. Lazarus JV, Ratzan SC, Palayew A, Gostin LO, Larson HJ, Rabin K, Kimball S, El-Mohandes A. A global survey of potential acceptance of a COVID-19 vaccine. Nat Med. 2021 Feb;27(2):225-228. doi: 10.1038/s41591-020-1124-9. 
  7. Salomoni MG, Di Valerio Z, Gabrielli E, Montalti M, Tedesco D, Guaraldi F, Gori D. Hesitant or Not Hesitant? A Systematic Review on Global COVID-19 Vaccine Acceptance in Different Populations. Vaccines (Basel). 2021 Aug 6;9(8):873. doi: 10.3390/vaccines9080873. 
  8. Palma D, Hernàndez A, Picchio CA, Jodar G, Galbany-Estragués P, Simón P, Guillaumes M, Diez E, Rius C. Confidence in a Vaccine against COVID-19 among Registered Nurses in Barcelona, Spain across Two Time Periods. Vaccines 2022, 10(6), 873; https://doi.org/10.3390/vaccines10060873. 

L’ entrevista

Anna Hernández, infermera del Servei d’Epidemiologia ens explica l’estudi sobre reticència de les infermeres davant la vacunació contra la covid-19 que s’està fent a l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’ASPB està estudiant el grau de reticència davant la vacuna contra la covid-19 entre les infermeres col·legiades a Barcelona. Per assolir aquest objectiu, va conduir una enquesta entre les infermeres a l’inici de la campanya vacunal (desembre 2020) i una vegada la campanya de vacunació ja estava instaurada (juny 2021).

Tot i la importància que té la vacunació per a la prevenció de les malalties infeccioses i la millora de la salut, sempre ha generat dubtes i han aparegut detractors de les vacunes. Per això, durant la pandèmia vam creure oportú adaptar l’instrument, que ja teníem, per mesurar la reticència davant la vacuna de la covid-19 entre infermeres i infermers, que són els professionals de la salut que tenen més influència davant la decisió de vacunar, i que tot i així també poden presentar reticència.

Alguns dels factors són la baixa percepció del risc de contagi i la baixa percepció de la gravetat de la malaltia que, en el cas de la covid-19, s’ha pogut veure més entre els joves, cosa que ens preocupa molt!. També el fet de pensar que la vacuna no és beneficiosa, que no et protegirà o que no és segura. Altres factors que hi influeixen són les creences i la norma social. Per exemple, pensar que existeixen interessos il·legítims de la indústria farmacèutica o creure que les persones del teu voltant no es vacunaran.

La participació en el primer enviament va ser molt elevada. Com a resultats principals, podem dir que una tercera part de les infermeres van presentar dubtes que bàsicament estaven relacionats amb la percepció de seguretat i de protecció –pensaven que aquesta vacuna no tindria molt de benefici– i gairebé un deu per cent estava totalment en desacord amb vacunar-se. Es va observar una manca de confiança en la indústria farmacèutica, l’OMS i el govern.

En el segon enviament de l’enquesta van participar unes 2000 infermeres i va mostrar que la confiança en la vacuna era més alta que a l’inici de la campanya. Això es correspon amb la nostra hipòtesi, de que com més evidència tinguem de l’eficàcia i la seguretat de les vacunes, més confiança.

També hem observat que les persones que tenen dubtes sobre la vacuna o prefereixen endarrerir la seva administració són més susceptibles a canviar la seva percepció i acabar acceptant una vacuna. En canvi, les que s’hi neguen en rodó és més difícil que canviïn d’opinió.

Un estudi previ, realitzat entre 2016-1017 pel Servei d’epidemiologia que analitzava la reticència vacunal davant de les vacunes sistemàtiques entre els professionals sanitaris de pediatria, va evidenciar que al voltant d’un 25% dels professionals presentava dubtes. Aquest percentatge era d’un 33 % entre les infermeres. Això ens va preocupar bastant, ja que com hem comentat anteriorment les infermeres són les que tenen més relació i influència amb les famílies en el tema de les vacunacions sistemàtiques dels infants.

Una dada del tema

Si existís una vacuna front la Covid-19, que fos recomanada pel seu empleador, i fos aprovada com segura i efectiva pel govern. Acceptaria vacunar-se?

30% d’augment de la intenció de vacunar-se enfront la COVID-19 entre els professionals sanitari.

Intenció de vacunar-se enfront la COVID-19 entre els professional sanitaris de la ciutat de Barcelona entre desembre de 2020 i juny de 2021

En el primer enviament (desembre 2020), de les 1386 infermeres que van estar d’acord o completament d’acord amb la pregunta:  un 62,3% (876 ) afirmen que si tenien la intenció de vacunar-se, un 16,1% (223) van preferir retardar la vacunació i un 17,5% (242) van presentar dubtes.

En el segon enviament (juny 2021), de les 1566 infermeres que han estat d’acord o completament d’acord amb la pregunta, un 92,2% (1443) afirmen que ja s’han vacunat; un 2,8% (44) van preferir retardar-la i un 2,9% (46) van presentar dubtes.

Novetats

  • També s’han publicat les mesures vigents a la web del PROCICAT
    «Mesures generals de protecció» i que s’actualitzen quan entren en vigor canvis en qualsevol aspecte.
  • D’altra banda s’ha publicat al PROCICAT el nou Pla especial d’emergències per pandèmies que recull la gestió de pandèmies a Catalunya
    «Pla especial d’emergències per pandèmies»
    Aquest document es molt útil per conèixer quines són les línies de gestió en qualsevol pandèmia que es pugi produir en el nostre territori.